13. El naixement d'una nova fiscalitat

Relació del valor dels béns de propietaris de Begur feta el mes de març de 1714, precedent de les noves imposicions fiscals. Arxiu Municipal de Begur. Fons de l'Ajuntament. Hisenda. Impostos municipals i estatals. 
 












Un dels primers efectes de la nova fiscalitat borbònica va ser la imposició del cadastre als municipis. Cadastre de Sant Joan de Palamós i Vall-llobrega de 1716, còpia de 1815. Servei d'Arxiu de Palamós. Fons de l'Ajuntament de Sant Joan de Palamós. Cadastre.


El cadastre fou una de les mesures de centralització jurídica i fiscal. Aquesta nova contribució gravava els béns immobles i l'activitat professional. Va ser obra de José Patiño. Aquest volum correspon als béns immobles de Calonge comptabilitza uns 400 propietaris i descriu 1241 finques, 251 cases, 7 magatzems o botigues de mar i 6 molins fariners. Arxiu Municipal de Calonge. Fons de l'Ajuntament. Cadastre de Patiño, 1734.


La sèrie documental del Cadastre neix el 1714 impulsada per José Patiño Rosales, nomenat per Felip Vè Superintendent de les rendes de Catalunya, el 1713. Per aquest motiu el cadastre de Catalunya es coneix com a "Cadastre de Patiño". La sèrie es perllonga fins el 1845, data en què la fiscalitat pública serà novament reformada. Gravat i signatura de José Patiño extret de SANPERE Y MIQUEL, Salvador: Fin de la Nación Catalana (1905). Fons Biblioteca del Casino El Puerto. Museu de la Pesca / Servei d'Arxiu Municipal de Palamós.


Primera i darreres pàgines de la relació de terres i altres finques que conformen el cadastre de 1731 a Castell d'Aro. Els nuclis rurals que formen la Vall d'Aro van formar una unió d'ençà de l'edat mitjana, com a feus del monestir de Sant Feliu de Guíxols i del Capítol de la Catedral de Girona que eren. El primer document oficial que constata aquesta unió, aquesta "universitat" de la Vall d'Aro, és del 1374. Aquest cadastre és una mostra més de que cada nucli de la vall o parròquia, en qualsevol cas, funcionava com un govern local independent, encara que fos oficiosament. I que cada nucli va elaborar el seu registre fiscal de propietaris. Arxiu Municipal de Castell-Platja d'Aro.






Primera pàgina de la relació de terres i altres finques que conformen el cadastre de 1731 a Santa Cristina d'Aro. Aquest registre administratiu dependent de l'Estat en el qual es descriuen els béns immobles rústics, urbans i de característiques especials, va ser la base del nou sistema fiscal establert després de l'ocupació de Catalunya pel ministre de Felip Vè i superintendent de Catalunya, José Patiño. Aquesta font documental que trobem als actuals municipis de Santa Cristina d'Aro i a Castell-Platja d'Aro, s'ha de veure com dues parts d'un tot, atès que oficialment en aquella època eren nuclis d'una mateixa Universitat. Arxiu Municipal de Santa Cristina d'Aro.



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada