1918. LA GRAN GUERRA DES DEL BAIX EMPORDÀ

1. Introducció

Quan es commemora el centenari de l’acabament de la Primera Guerra Mundial, el Grup d’Arxivers del Baix Empordà ha volgut aprofitar l’avinentesa per tal de recordar allò que va significar el conflicte bèl·lic per a la comarca. I ho fem com sempre, buscant en els testimonis textuals i gràfics que trobem en els nostres arxius, tot i mostrant-ne una selecció que és la que ara us presentem. En aquesta tria podeu comprovar que malgrat que els camps de la batalla semblaven molt lluny, allò que hi succeïa despertava les passions dels contemporanis que alhora van patir-ne les conseqüències econòmiques i socials en un món cada cop més interrelacionat on idees i actuacions tenien un efecte supranacional. Començava el segle XX i, juntament amb els avenços científics i tecnològics i l’expansió i/o consolidació de nous corrents de pensament, arribaven les crisis econòmiques i els enfrontaments socials. El segle va començar de manera convulsa, gairebé una premonició del que va arribar a ser durant la primera meitat a Europa i, més tard, en altres indrets del planeta.

Esperem que us agradi la nostra aportació al coneixement d’aquells temps.

2. El conflicte

2.1. Els combatents

2.1.1. Mobilització de ciutadans francesos.

L’alcalde de Palafrugell, Lluís Morató, fa saber el 3 d’agost de 1914 que s’ha declarat la mobilització general dels ciutadans francesos, informació que ell ha rebut per telegrama.  

Arxiu Municipal de Palafrugell (AMP). Fons Ajuntament de Palafrugell. Correspondència. 

2.1.2. Els bàndols.

El drama bèl·lic que va destrossar Europa i aniquilar una bona part d’una generació de joves europeus va ser seguit amb interès a la nostra terra. Fins i tot, els jocs infantils es van fer ressò del conflicte, com aquests trencaclosques que mostren els dos bàndols enfrontats.

Arxiu Comarcal del Baix Empordà (ACBE). Fons Isidre Subirana i Homs, ud. 40.

2.1.3. Donatiu pels voluntaris catalans.

El Comitè de Germanor amb els Voluntaris Catalans apareix el 1916 de la mà de Joan Solà i Pla, metge i polític d’idees republicanes. Estava integrat pels catalans que lluitaven com a voluntaris en l’exèrcit francès donant suport als aliats. La majoria eren nacionalistes de la Unió Catalanista i del CADCI (el Sindicat dels treballadors del comerç). Per agrair el seu compromís, s’organitza un homenatge a París el dia 1 de gener de 1919, la festa de la Victòria,  amb l’atorgament d’una medalla pel seu heroisme i una quantitat de diners  en metàl·lic.

Arxiu Municipal de Calonge (AMC). Fons Ajuntament de Calonge. Correspondència, 1918.

2.1.4. Butlletí del Comitè de Germanor amb els Voluntaris Catalans.

La seva finalitat era informar periòdicament de les gestes heroiques dels catalans que lluitaven al costat de la llibertat i de les tropes aliades.

AMC. Fons Ajuntament de Calonge. Correspondència, 1918.

2.1.5. En el repòs de la trinxera de Frederic Pujulà.

El palamosí Frederic Pujulà i Vallès, exiliat a França per evitar la repressió política, arran l’acció dels militars espanyols el 1905 pel fets del “Cu-cut!”, fou mobilitzat, com a ciutadà francès, amb l’esclat de la guerra. En aquest llibre, publicat per primera vegada el 1918, recull les cartes no enviades al també palamosí Salvador Albert i Pey en les quals descriu el seu periple i les seves impressions per diversos fronts durant els anys del conflicte.

Servei d’Arxiu Municipal de Palamós (SAMP). Col. Biblioteca de consulta, 794. PUJULÀ i VALLÈS, Frederic. En el repòs de la trinxera. Barcelona: Edicions de 1984, 2006.

2.2. Les armades a les nostres costes

2.2.1. Notícies de la guerra.
Una gran quantitat de pans són trobats surant al mar per uns pescadors de l’Escala; es creu que provenen d’un vaixell enfonsat pels submarins alemanys/austríacs.

Arxiu Municipal de Torroella de Montgrí (AMTM). Mont-Gris, núm. 14, 3 d’octubre de 1914, p. 7.

2.2.2. Vigilància de les costes. 
Jura de bandera al passeig del Mar, el març de 1915, dels reclutes del regiment d’Àsia destacats a Sant Feliu de Guíxols i Palamós per a protecció dels interessos dels ciutadans estrangers i la vigilància de les costes. D’aquest esdeveniment se’n feu un ampli ressò al setmanari guixolenc Ciutat Nova en la seva edició de 27 de març de 1915. La notícia s’il·lustrà amb dues fotografies, en una de les quals s’observa l’altar instal·lat davant de l’icònic edifici del Nou Casino la Constància o Casino dels Nois. Mentrestant, des de París, un jove estudiant guixolenc anomenat Agustí Calvet Pascual –que passaria a la posteritat amb el pseudònim de “Gaziel”– s’iniciaria com a periodista escrivint diverses cròniques sobre la contesa bèl·lica per a la seva publicació a La Vanguardia.

                                        

Arxiu Municipal de Sant Feliu de Guíxols (AMSFG). Hemeroteca.

AMSFG. Col·lecció Antoni Vidal Arxer. Autoria desconeguda.

2.2.3. Espurnes de la guerra.

El vaixell britànic Mount Coniston és enfonsat per un submarí alemany el dia 5 d’agost de 1916 prop de les illes Medes. Els mariners van poder salvar-se i van arribar fins a la platja de l’Estartit, on van ser atesos.

AMTM. Emporion, núm. 40, 25 d’agost de 1916, p. 7.

2.2.4. Un episodi de guerra: el mercant italià Palermo torpedinat per un submarí alemany.

El setmanari Baix Empordà recull, el desembre de 1916, la notícia de l’enfonsament del Palermo, que transportava mil dos-cents cavalls. Hi dedica els articles “Ultima hora. Els submarins en les nostres costes” (Baix Empordà, 3.12.1916. p. 3.) i “El Palermo torpedejat” (Baix Empordà, 10.12.1916, p. 1.), explicant els fets i el socors i acollida de la tripulació per part de la gent de Palafrugell. 

                                                                                               

AMP. Hemeroteca.

2.2.5. L’acolliment de les víctimes del naufragi del Palermo.

A l’acta del Ple de l’Ajuntament de Palafrugell de 15 de desembre de 1916 es fa constar l’agraïment de diverses autoritats a l’Ajuntament per les mesures de socors dels 147 tripulants del mercant italià Palermo que van aconseguir salvar-se.                                                                         

                                   

AMP. Fons Ajuntament de Palafrugell. Ple de l’Ajuntament. 

2.2.6. Atencions a 23 nàufrags del vapor danès Nordboen enfonsat per un submarí alemany.

Comunicat a l’Ajuntament d’agraïment del Consolat de Dinamarca a Barcelona per les atencions rebudes a 23 nàufrags tripulants del vapor danès Nordboen, enfonsat per un submarí alemany a 30 milles de la nostra costa, p. 316.

SAMP. Fons Ajuntament de Palamós. Acta de Ple de 21 d’agost de 1918, p. 316.

2.2.7. Vaixell Provence al port de Palamós.

Els fotògrafs Màrius Serradell i Juli Pallí, tots dos amb establiment a Palamós van recollir, l’abril de 1918, la situació excepcional en què es trobava el vapor francès Provence ancorat al moll de Palamós després de ser torpedinat per un submarí alemany.    

SAMP. Col. Imatges Ajuntament. [M. Serradell]. El vapor Provence parcialment submergit, 1918.

SAMP. Col. Imatges Ajuntament. M. Serradell. Detall del casc perforat del Provence , 1918.

SAMP. Col. família Romero Esteva. J. Pallí. El vaixell Provence al moll de Palamós, 1918.

2.2.8. Notícia del vapor Provence torpedinat al port de Palamós. 
La revista Marinada, en el número de maig de 1918, va descriure àmpliament la desfeta del Provence la nit del dissabte 13 d’abril i l’espectacle que va suposar l’incident per a la població de Palamós.                   

                                                      

SAMP. Col. Hemeroteca local – J. Sánchez Carcassés. Marinada, maig de 1918.                  

2.3. La neutralitat

2.3.1. Comissió Consistorial de Barcelona.

El mes de febrer de 1915, l’Ajuntament de Santa Coloma de Farners demana al de la Bisbal d’Empordà si s’ha adherit a la proposta de l’Ajuntament de Barcelona per declarar Barcelona zona neutral. Els acords sobre aquesta proposta es troben en diversos ajuntaments de la comarca.

           

                                            

ACBE. Fons Ajuntament de la Bisbal d’Empordà. Sèrie Correspondència, ui. 227.

                                                  

 

              ACBE. Fons Ajuntament de Bellcaire d’Empordà. Sèrie Actes del Ple, ui. 2.

                                                

 

                                              ACBE. Fons Ajuntament de Casavell. Sèrie Actes del Ple, ui. 2.

2.3.2. Instruccions del Govern Civil. 
La neutralitat va esdevenir una actitud acceptada arreu. En aquesta carta del mes de juny de 1915, podem veure com el mateix Govern Civil de Girona demana el control de manifestacions ciutadanes que puguin influir en el posicionament del país sobre el conflicte.

ACBE. Fons de l’Ajuntament de la Bisbal d’Empordà. Sèrie Correspondència, ui. 227.

2.4. La mirada baix-empordanesa

2.4.1. Fotografies del front i de soldats.

Francesc Sabater Forgas, representant de la Fàbrica Forgas, en els seus viatges va fer diferents fotografies on es veuen soldats, presoners i indrets del front. 

Arxiu Municipal de Begur (AMB). Arxiu d'imatges. Fons Francesc Sabater Forgas. Fotografies del front i de soldats. 1914-1915.

2.4.2. Els submarins i els vaixells. 

Interior d'un submarí alemany. Port de Barcelona, sense data. 

AMP. Col·lecció Lluís Maimí Casanovas. Fotos: Josep Maimí Bonet.  

Fotografia d’una publicació de l’any 1918, Instantáneas de la guerra, on es veuen vaixells alemanys al port de Kiel. 

ACBE. Col·lecció d’impresos, ud. 217.

2.4.3. Notícia del conflicte a primera plana. 
El setmanari Baix Empordà, de 9 d’agost de 1914, dedicava les primeres pàgines a les conseqüències de la guerra: intranquil·litat, recels, crida a files dels ciutadans estrangers, preus dels queviures, limitació del treball...

                                   
AMP. Hemeroteca. Baix-Empordà, 9 d’agost de 1914.                                    

2.4.4. La guerra vista des de Torroella de Montgrí. 

Converses i disputes entre partidaris d’un i altre bàndol, arribada de refugiats i denúncies sobre l’acaparament de productes.

AMTM. Mont-Gris, núm. 13, 24 d’agost de 1914, p. 15.

2.4.5. Canvi de nom d’un carrer per posar-hi el nom d’Enric Granados. 
El març de 1916 moria, al canal de la Mànega, en el naufragi del vaixell Sussex torpedinat per l’armada alemanya, el músic Enric Granados. El Centre Excursionista “L’Empordà” de Begur proposa que el carrer “Nueva de Arriba” passi a anomenar-se carrer d’Enric Granados. 

AMB. Actes del ple, agost 1916. 

2.4.6. Festa de l’arbre 1917. 
El 21 de gener de 1917 se celebrava a Begur la primera Festa de l’Arbre. La notícia sobre l’acte apareix en diferents exemplars de premsa, en un dels quals el tema principal és la guerra europea. Parla del trencament de les relacions diplomàtiques entre els Estats Units i Alemanya. 

AMB. Festa Major, festes populars. Festa de l’arbre 1917. Diari que recull la notícia de la Festa però alhora parla de la guerra europea.

2.4.7. Carta de Lucien Haitz a Alfons Pericay. Comenta la preocupació per un conegut que es troba als EUA i del qual no tenen notícies, el preocupa que no s’hagi vist afectat pel trasllat dels alemanys cap a l’interior dels EUA. Comenta el curs de la guerra i la captura de presoners per part dels alemanys però també comenta la política espanyola i demana per amics i coneguts de Begur. 

AMB. Fons Gracieta Pericay. Carta del 13 novembre 1917.

2.4.8. Programa del cinema Mundial, 1918.El programa del dimarts de Carnestoltes del cinema bisbalenc Mundial, inaugurat l’any 1914, inclou una projecció de l’actualitat de la guerra amb el títol “Anals de la guerra”. El subtítol o explicació “Interessantíssima, com de costum” ens fa concloure que els reportatges sobre el tema no devien ser inusuals.

ACBE. Col·lecció de cartells i impresos Reitg-Massot, ui. 74.

2.4.9. Un corresponsal calongí a Viena. Anicet Sardó Vilar (Calonge 1882 – Viena 1937), periodista del diari ABC, va cobrir les cròniques dels fets bèl·lics des de Viena on residia des de l’any 1907. Signava els seus escrits amb el nom de Danubio.

En l’àmbit personal, la guerra el marcà fortament. El 1926 va participar en el primer moviment d’unificació europea i en el Congrés Paneuropa amb més 2000 delegats. El president d’Àustria, Michael Hainisch, li va atorgar la Creu d’Or, el segon guardó del país en reconeixement per la seva tasca humanitària durant la postguerra.

                                          

                                      

AMC.  Fons Adrià Sardó Parals. 

2.4.10. Tertúlies, a la parròquia de Solius, al voltant de la guerra (1917-1918).

L’escriptor, pintor, mecenes, melòman, banquer i figura cabdal del modernisme i noucentisme gironins, Xavier Monsalvatje, feu una llarga estada a la parròquia rural de Solius entre 1917 i 1920, per tal de guarir-se d’una malaltia. S’allotjà a la rectoria i, des d’allà, va anar copsant l’ambient de la parròquia. Ho deixà escrit en unes Proses del viure a Solius, editades pòstumament el 1922. En una d’elles, “Crepuscle”, descriu una partida de cartes entre el rector de Solius i tres capellans més durant la qual, “tots enraonen, alhora i acaloradament, de política, de Don Jaume exiliat, de la gran guerra”.

L’esmentat “Don Jaume” era Jaime de Borbón y Borbón-Parma, el pretendent carlista al tron espanyol i cap del partit carlista, que en aquells moments es trobava sota arrest domiciliari a Àustria pel seu suport a França i els aliats en la contesa bèl·lica.

                                       

            

AMSCA. 161_ Col·lecció de publicacions i treballs de  

recerca solts de l’Ajuntament de Santa Cristina d’Aro. Monsalvatje, Xavier. Proses del viure a Solius. Girona: Dalmau Carles Pla, S.A., [1922].

2.5. Després del conflicte

2.5.1. El palamosins celebren l’armistici. 

La població de Palamós va sortir al carrer massivament per celebrar la pau amb motiu del final de la Primera Guerra Mundial. 

SAMP. Col. Imatges de l’Ajuntament. J. Pallí. Manifestació de goig per l’armistici davant la fàbrica La Corchera Internacional S.A, el 12 de novembre de 1918.

2.5.2. Atorgament de nous noms de carrer: carrer dels Aliats i plaça Wilson.

El Ple de l’Ajuntament de Palamós fa constar la satisfacció pel cessament del conflicte mundial i en interpretació de la manifestació de la població acorden atorgar el nom de plaça Wilson a la plaça Murada i el nom de carrer dels Aliats al carrer Astillero. 

SAMP. Fons Ajuntament de Palamós. Acta de Ple 15 de novembre de 1918, p. 345-347. 

2.5.3. Condol per la mort d'empordanesos als exèrcits aliats. 
A l’acta del Ple de l’Ajuntament de Palafrugell, de 15 de novembre de 1918, consta la satisfacció pel final de la guerra, es trasllada l’acord a l’ambaixador de França a Madrid i s’expressa el condol per la mort d’Isaac Codina Codina, palafrugellenc que formava part dels exèrcits aliats. Altres voluntaris originaris de Palafrugell varen ser Enric Bordigas, Ernest Castillo i Joaquim Cayró.

AMP. Fons Ajuntament de Palafrugell. Ple de l’Ajuntament. 

2.5.4. Victòria!

El setmanari guixolenc L’Avi Muné publicà, a la seva edició de 16 de novembre de 1918, un editorial amb l’eloqüent títol de “Victoria”, en clara al·lusió a la signatura de l’armistici que posava fi a la guerra i que testimoniava la derrota de les Potències Centrals. L’exemplar s’acompanyava també d’una lluïda franja a la part superior amb els colors de la bandera francesa. L’Avi Muné havia començat a editar-se l’abril de 1918 i es mantingué en actiu fins al 1932, any de la mort del qui en fou propietari, director i ànima, Enric Bosch Viola. Contràriament a aquesta portada, al primer número de la capçalera s’hi escrigué: “Mentres els altres diaris vos parlaran de la guerra grupea, jo parlaré de lo que passi en els tallers de modistes, en els cines, els camps de fut-bol, el municipi, les cantonades oscures i otras hierbas que es vagin presentant”. Durant la Gran Guerra a Sant Feliu de Guíxols s’hi concentraren també un nombre significatiu de germanòfils, al voltant d’empresaris surers d’origen alemany o centreeuropeu, així com de significats representants de l’Associació Catalanista de Sant Feliu.

AMSFG. Hemeroteca

2.5.5. Propostes de canvis en el nomenclàtor.

El regidor de l’Ajuntament de Palafrugell Josep Brunet Madi presenta la proposta de donar el nom del president d’EUA Mr. Wilson a un carrer el 19 de novembre de 1918. També proposava fer constar la salutació als liberals de les nacions vençudes. 

AMP. Fons Ajuntament de Palafrugell. Correspondència.

2.5.6. Pax vobis.

El número 93 del periòdic quinzenal Emporion es fa ressò de l’acabament de la Primera Guerra Mundial amb tres escrits. Aquest primer és un poema de Ferran Soldevila (Barcelona, 1894 - 1971).

                             

AMTM. Emporion, núm. 93, 24 de novembre de 1918, p. 3.

2.5.7. Pau als homes de bona voluntat.

Clam i reflexions que fa Alfred Gallart (Palafrugell, 1899 - Barcelona, 1980) sobre les conseqüències que portarà, als vencedors i als vençuts, aquest conflicte que ara s’acaba.

                        AMTM. Emporion, núm. 93, 24 de novembre de 1918, p. 4-5.

2.5.8. La victòria dels aliats.

Actes organitzats a Torroella per commemorar la fi de la guerra.

AMTM. Emporion, núm. 93, 24 de novembre de 1918, p. 7.

2.5.9. La guerra ha acabat.

El Ple de l’Ajuntament de Calonge, a petició de l’alcalde, Josep Galceran, acorda per unanimitat fer constar l’alegria que ha produït el triomf de la causa dels aliats i la signatura de l’armistici. Determinen fer arribar una còpia d’aquest acord al cònsol de França a Palamós perquè el remeti al govern de la seva nació.

                                

AMC. Fons Ajuntament de Calonge. Llibre d’actes del Ple. Acta de 24 de novembre de 1918.

2.5.10. La premsa es fa ressò de l’armistici.

La revista local Marinada detalla els actes festius amb motiu de la suspensió del conflicte; els consolats, les societat recreatives i polítiques, els particulars... van celebrar l’armistici. 

                           

SAMP. Col. Hemeroteca local – Família Roger. Marinada, desembre 1918.  

            

2.5.11. Celebració del descobriment de la placa del carrer dels Aliats. 

En el marc de la Festa Major, el 25 de juny de 1919, es fa l’acte de descoberta de les plaques amb els nous noms de carrer dels Aliats i de la plaça Wilson. 

SAMP. Col. M. Cama Albert. Autor desconegut. Detall de l’acte institucional de descoberta de la placa del carrer dels Aliats. 

2.5.12. Làpida commemorativa a Sant Feliu de Guíxols.

Làpida commemorativa en record de la victòria de les nacions aliades a la I Guerra Mundial, col·locada a la façana de l’edifici de l’Ajuntament de Sant Feliu de Guíxols per acord de Ple municipal de novembre de 1918; aquest fet es produí immediatament a la signatura de l’armistici, el qual fou rebut amb alegria pels guixolencs partidaris del bàndol aliat i concentrà una manifestació de més de 4.000 persones. La làpida s’inaugurà el 13 de juliol de 1919 i va ser retirada sense cap resolució expressa el febrer de 1922, amb una forta oposició de la majoria dels guixolencs. El text de la làpida deia: “La Ciutat de Sant Feliu de Guíxols amb motiu del triumf del Dret damunt la força, ret homenatge d’etern agraïment i admiració als heroics defensors del primer: Els pobles de Bèlgica, Sèrbia, Rumania i Montenegro, màrtirs. La generosa República de Portugal. La Grècia d’en Venicelos. L’Itàlia d’en D’Anunzio i N’Orlando. La Gran Bretanya i ses Colònies amb son il·lustre estadista Lloyd George. Els Estats Units de l’Amèrica del Nord amb l’eminent President Wilson, i la gloriosa França Mare de la Victòria, amb els seus grans home Joffre, Foch i Clemenceau. XI Novembre MCMXVIII”. Informació extreta de l’article de Gerard Bussot “Una làpida <políticament incorrecte> (1918-22)”, publicat a L’Arjau, revista cultural de l’Arxiu, núm. 40, juny 2001, p. 16-19. 

AMSFG. Col·lecció Municipal d’Imatges. Autor desconegut.

2.5.13. Monument als combatents francesos i voluntaris espanyols. 

Carta del president del comitè per l’aixecament d’un monument als combatents francesos i voluntaris espanyols morts en el curs de la gran guerra, al cementiri de Montjuïc de Barcelona. La carta va adreçada als socis accionistes francesos de les indústries Montaner, Henri Hablot i Maurice Clignet, juliol 1924.

SAMP. Fons Montaner. Correspondència, ui. 135.

2.5.14. Tómbola en benefici de les vídues, mares i orfes de voluntaris catalans morts a França (1918). 

Un cop finalitzada la guerra, l’Ajuntament de Santa Cristina d’Aro contribuí amb 10 pta. a la tómbola impulsada pel cònsol de França a Port-Bou, en benefici de les vídues, mares o orfes dels voluntaris catalans que varen morir combatent a França durant la guerra.

                                

Arxiu Municipal de Santa Cristina d’Aro (AMSCA), 001_Fons de l’Ajuntament de Santa Cristina d’Aro. A151_1918-0001. Llibre d’actes del Ple de l’Ajuntament de Santa Cristina d’Aro. Acta de 29 de juliol de 1919.

3. Conseqüències del conflicte

3.1. Crisi econòmica (pujada de preus, pujada d'impostos, atur obrer, dificultats per a la circulació de mercaderies, increment de la pobresa…).

En un primer moment, la política de neutralitat va afavorir, en general, l’economia del país. Al llarg del conflicte, la bonança econòmica dels primers temps va canviar i les variables econòmiques van tenir un efecte negatiu que va augmentar després de l’armistici.

Tanmateix, a la nostra comarca, el primer sector que va patir les conseqüències de la guerra va ser la indústria del suro. Des del primer moment, el sector surotaper va veure reduïdes les seves exportacions, la qual cosa va comportar una davallada de la producció, el tancament de fàbriques i l’atur obrer.  

3.1.1. Acord per a evitar la pujada de preus a causa de la guerra a Europa (1914).

Davant la situació d’augment de preus provocada per la guerra a Europa, l’Ajuntament de Santa Cristina d’Aro va convocar els venedors d’aliments per demanar-los que evitessin augmentar, en la mesura del possible, el preu dels queviures. Els flequers, però, van respondre que no podrien complir-ho si pujava el preu de la farina. S’acordà, però, que s’avisaria l’Ajuntament amb antelació, en el cas d’haver de pujar els preus de venda.

             

AMSCA. 001_Fons de l’Ajuntament de Santa Cristina d’Aro. A151_1914-0001. Llibre d’actes del Ple de l’Ajuntament de Santa Cristina d’Aro. Acta extraordinària de 13 d’agost de 1914.

3.1.2. Intents de pal·liar l’atur obrer a causa de la guerra facilitant l'exportació de taps (1914-1915).

Arran del creixent atur obrer, l’Ajuntament de Santa Cristina d’Aro va acordar convocar una reunió per tal de tractar el tema, el 13 d'agost de 1914, només 15 dies després de l’esclat del conflicte. Un any després, s’adheria a la petició de la Cambra Oficial de Comerç de Sant Feliu de Guíxols en pro d'una fàcil exportació de taps a Alemanya i a Àustria-Hongria, cosa que, de no aconseguir-se, havia de suposar “la ruïna d'aquesta comarca, perjudicada per la guerra europea”.

                                       

                                          

AMSCA. 001_Fons de l’Ajuntament de Santa Cristina d’Aro. A151_1914-0001. Llibre d’actes del Ple de l’Ajuntament de Santa Cristina d’Aro. Actes de 25 d’agost de 1914 i de 1 de juliol de 1915.

3.1.3. Carta del ministre d’Hisenda a l’alcalde la Bisbal, Marià de Linares.

Un altre exemple de la preocupació de les autoritats de la comarca per la crisi del suro. En aquest cas, el 28 de juny de 1915, el ministre d’Hisenda notifica a l’alcalde la Bisbal, Marià de Linares, que s’han començat les negociacions per facilitar les exportacions.

ACBE. Fons Ajuntament de la Bisbal d’Empordà. Sèrie Correspondència, ui. 227.

3.1.4. Memòries d’activitats industrials.

La presència del conflicte a les activitats industrials va ser una constant. Si la indústria del suro va ser la gran afectada, altres empreses, com ara la bisbalenca La Ganadera Catalana, fan constar la influència de la situació europea en les seves memòries anuals. Aquí en tenim una mostra dels anys 1914 i 1916. 

           

 ACBE. Fons La Ganadera Catalana, ud. 2.

3.1.5. Una mutualitat per a fomentar l’estalvi i donar cobertura a imprevistos (1916).

La mutualitat escolar “La Economía Cristinense” era una de les dues que hi havia a Santa Cristina. Aplegava les nenes en edat escolar, mentre que l’altra, “La Infantil Geronès”, era la dels nens. “La Economía Cristinense” quedà fundada el 1916 i, segons consta a la seva primera acta, responia als objectius de fomentar l’estalvi. Aquest tipus d’entitats tenien un major sentit en èpoques de crisi com la de la Primera Guerra Mundial.

                                        

                                      

AMSCA. 100_Fons de la mutualitat escolar “La Economía Cristinense”. Reglament de la mutualitat escolar “La Economía Cristinense”.

                     

AMSCA. 100_Fons de la mutualitat escolar “La Economía Cristinense”. Acta de constitució de la mutualitat escolar “La Economía Cristinense”.

                                             

AMSCA. 100_Fons de la mutualitat escolar “La Economía Cristinense”. Llibre d’actes de la mutualitat escolar “La Economía Cristinense”.

3.1.6. Creació de la Societat Docks de Palamós.

Aquesta societat nasqué el 1916 arran de la crisi surera a la província derivada de la Primera Guerra Mundial. S’encarregava del dipòsit, conservació i custòdia de mercaderies, i tenia magatzems no només a Palamós, també en altres poblacions sureres.

                   

 SAMP. Fons Societat Anònima “Docks de Palamós”.

3.1.7. Debat sobre la necessitat de crear nous impostos municipals (1916).

La baixada de la recaptació municipal –per manca de rebuts cobrats– obligà el municipi a pensar maneres de fer-hi front. Probablement la més senzilla era augmentar els impostos i l’Ajuntament s’ho va començar a plantejar el febrer de 1916, estudiant un impost a les carns salades. Tanmateix, potser perquè això acabaria perjudicant les classes treballadores tant com la pujada dels preus –que l’Ajuntament de Santa Cristina d’Aro havia volgut frenar el 1914– el Ple de la corporació municipal ho va descartar després d’un debat que va tenir lloc dos mesos després.

                                            

AMSCA. 001_Fons de l’Ajuntament de Santa Cristina d’Aro. A151_1914-0001. Llibre d’actes del Ple de l’Ajuntament de Santa Cristina d’Aro. Acta de 4 d’abril de 1916.

3.1.8. Increment de preus.

Escrit adreçat el 30 d’abril de 1916 per diversos treballadors de la Companyia del Ferrocarril de Sant Feliu de Guíxols-Girona en què exposen la dificultat d’arribar a finals de mes que els suposa l’increment de preu que han experimentat els productes de primera necessitat arran de la Guerra Europea.

                          

AMSFG. Fons Companyia del Ferrocarril de Sant Feliu de Guíxols a Girona, FC 767.

3.1.9. Increment de la pobresa (1916).

L’atur i l’increment dels preus havien de tenir com a conseqüència un augment de la pobresa. Això es constata, el maig de 1916, en un Ple de l’Ajuntament de Santa Cristina d’Aro en què es denuncien els abusos dels mendicants a la plaça de la Teulera: s’hi aturaven diverses hores –cosa que estava prohibida– i, fins i tot, dies sencers; hi promovien escàndols i hi acumulaven escombraries i fems.

                                            

AMSCA. 001_Fons de l’Ajuntament de Santa Cristina d’Aro. A151_1914-0001. Llibre d’actes del Ple de l’Ajuntament de Santa Cristina d’Aro. Acta de 25 de maig de 1916.

3.1.10. Escrit del Govern Civil a l’Ajuntament de la Bisbal (1916).

El deteriorament de la situació econòmica va ser un motiu de preocupació. En aquest document es pot veure que l’organització dels sectors obrers davant les seves condicions de vida també preocupava les autoritats. Per això, el Govern Civil de Girona dona instruccions als responsables locals davant la convocatòria del “Comitè Nacional de Treballadors del Congrés Obrer” de fer actes simultanis a tot Espanya per protestar per les condicions de subsistència i la carestia de la vida. La carta és del 19 de juny de 1916.

ACBE. Fons de l’Ajuntament de la Bisbal d’Empordà. Sèrie Correspondència, ui. 227.

3.1.11. Intents de revifar la indústria i el comerç (1917).

Durant la segona meitat de l’any 1917, l’Ajuntament de Santa Cristina d’Aro, sensibilitzat per la crisi comercial i industrial que havia comportat una guerra que ara ja era d’abast mundial, donà compte en el Ple d’un comunicat del consell d'Administració dels Docks de Palamós relatiu als resultats obtinguts en les gestions fetes amb el Govern perquè el Banc d'Espanya facilités crèdit a la indústria surera. D’altra banda, s’adherí a l'assemblea projectada a l'Alcázar de San Juan amb l'objectiu de defensar l'exportació dels articles sobrants del país i facilitar la importació dels que necessités la indústria i el comerç estatals.

                               

AMSCA. 001_Fons de l’Ajuntament de Santa Cristina d’Aro. A151_1916-0001. Llibre d’actes del Ple de l’Ajuntament de Santa Cristina d’Aro. Actes de 12 de juliol i 13 de desembre de 1917.

3.1.12. Suport a una nova agricultura (1918). 
En uns moments en què calia augmentar la producció d’aliments, l’Ajuntament de Santa Cristina d’Aro aprovà una subvenció de 25 pta. a favor d'un camp experimental, a proposta de Manuel Burch, president del Sindicat Agrícola Comercial de la Comarca i relacionat amb Santa Cristina per raons familiars.

AMSCA. 001_Fons de l’Ajuntament de Santa Cristina d’Aro. A151_1916-0001. Llibre d’actes del Ple de l’Ajuntament de Santa Cristina d’Aro. Acta del 15 de gener de 1918.

3.1.13. Davallada de la indústria del suro. 
Els efectes de la guerra en la indústria del suro foren devastadors. El tancament de les fàbriques deixaren sense feina milers de treballadors. El Ple de l’Ajuntament, en suport a una iniciativa de la Comissió de Veïns, demana al ministre d’Hisenda, en concepte d’auxili, la quantitat de 25000 pessetes per portar a terme tres projectes urbanístics per millorar el municipi: la reconstrucció del pont de la riera de Rifred, el desviament del reg Madral per evitar les inundacions que Sant Antoni patia periòdicament, i la construcció d’una via que unís Sant Antoni i Calonge passant pel cementiri.

                                        

AMC. Fons Ajuntament de Calonge. Llibre d’actes del Ple. Acta de 18 de febrer de 1918.

3.1.14. Carta de Siemens Barcelona a l’Ajuntament de la Bisbal.

Carta del 15 d’abril de 1918. Siemens Barcelona no pot atendre el municipi bisbalenc perquè les comunicacions a Europa han esdevingut molt dificultoses i, en aquest cas concret, deixa constància que els seus tallers d’Alemanya estan totalment aïllats.

ACBE. Fons Ajuntament de la Bisbal. Sèrie Correspondència, ui.228.

3.1.15. Situació crítica causada pel conflicte mundial.

El Ple de l’Ajuntament de Palamós exposa la crítica situació econòmica causada en part pel conflicte mundial i acorda un seguit de mesures per reduir les despeses. 

                                                      

                      SAMP. Fons Ajuntament de Palamós. Acta de Ple de 8 de maig de 1918, p. 277-278.

3.1.16. Major control de la producció agrària (1918).

En una època en què calia controlar de prop la producció i distribució d’aliments, per evitar l’escassedat i malnutrició, la Comissaria General d'Abastiments demanà als ajuntaments que les declaracions jurades que havien de fer els recol·lectors agrícoles fossin legalitzades per l'alcalde i secretari en persona. Tanmateix, l’Ajuntament de Santa Cristina d’Aro es declarà impossibilitat de complir-ho, atesa la notable dispersió de les masies i veïnats on hi havia producció agrícola.

                                                 

AMSCA. 001_Fons de l’Ajuntament de Santa Cristina d’Aro. A151_1916-0001. Llibre d’actes del Ple de l’Ajuntament de Santa Cristina d’Aro. Acta de 27 de juny de 1918.

3.1.17. Recomanació per augmentar la producció agrària (1918).

A causa dels perjudicis que el conflicte bèl·lic ocasiona a la producció agrícola, el Consell Provincial d’Agricultura i Ramaderia de Girona envia una circular als alcaldes i presidents d’altres entitats relacionades amb el camp en què recomana que s’intensifiqui la producció de llegums, patates i cereals d’estiu per a exportar-los a la resta del territori espanyol.

Arxiu Municipal de Pals (AMPals). Fons Ajuntament de Pals. Correspondència.

3.1.18. Festival al Turó-Park de Barcelona.

El 7 de juliol de 1918 l’Ateneu Empordanès, de Barcelona, va organitzar un festival al Turó-Park de Barcelona a benefici dels obrers empordanesos de la indústria surotapera. 

AMP. Col·lecció de cartells i programes. Fullet cedit per Josep Bañeras.  

I la crònica de l’acte a benefici dels tapers de la comarca:

AMTM. Emporion, núm. 85, 28 de juliol de 1918, p. 5.

3.1.19. Encariment del paper.

El consell de redacció del periòdic Emporion justifica l’augment de les subscripcions al fet de l’encariment del preu del paper a causa de la guerra.

AMTM. Emporion, núm. 85, 28 de juliol de 1918, p. 1.

3.1.20. Farina intervinguda.

El Ple de l’Ajuntament reclama al Govern Civil la inclusió de Sant Joan en el repartiment de farina intervinguda, atès que això causa pèrdues al forner i a la població en general. 

                     

                      

SAMP. Fons Ajuntament de Sant Joan.  Actes de Ple de l’Ajuntament de Sant Joan de Palamós de 3 i 10 de setembre de 1918, p. 130r - 131.

3.1.21. I una mostra de les conseqüències a la mateixa França.

Carta adreçada des de Reims per Isabelle D’Anglemont de Tassigny al seu soci comercial, el mecenes i industrial surer guixolenc Rafael Patxot Jubert el 31 de juliol de 1920. Aquesta localitat francesa fou pràcticament destruïda durant la Gran Guerra. En el text, Mme. de Tassigny explica com ha canviat la vida de la seva família arran d’aquesta “terrible guerre” i les privacions que pateixen, enmig d’una ciutat en ruïnes que cal anar aixecant de nou; és per això que demana a Patxot una aportació per al barri on resideix, que ell havia conegut tan feliç. Els industrials surotapers guixolencs havien teixit una extensa xarxa de relacions comercials i d’amistat amb empresaris de diverses regions d’Europa. La ciutat de Reims i el seu entorn n’era una de les més destacades, com a capital del vi Xampany. Per això, malgrat que la Gran Guerra no es dirimís a Catalunya ni a Espanya, molts homes i dones de casa nostra seguien amb preocupació la pèrdua de negocis i la dissort dels seus col·legues estrangers. No gaires anys més tard, serien ells mateixos qui viurien a la pròpia pell la desolació i la destrucció d’una Guerra Civil que, com a Reims, a Sant Feliu de Guíxols també comportaria la destrucció d’una part de la ciutat.

 

 

AMSFG. Fons família Patxot, 50,2.

3.2. Ajuts socials (iniciatives d'acció social)

3.2.1. Organització d’ajuts a les famílies.

Lluís Morató, alcalde de Palafrugell, anuncia el 10 d’agost de 1914 la creació d'una Comissió d'ajuda a les famílies amb necessitats causades per la guerra europea. 

AMP. Fons Ajuntament de Palafrugell. Correspondència.

3.2.2. La cuina econòmica municipal, un ajut a la subsistència.

El Ple de l’Ajuntament acordava el 9 de setembre de 1914 instal·lar una cuina econòmica municipal per oferir menús gratuïts o subvencionats a les famílies amb necessitats causades per les conseqüències de la guerra.

                                

AMP. Fons Ajuntament de Palafrugell. Ple de l’Ajuntament. 

3.2.3. La implicació de les associacions.

La Junta del Centre Fraternal pren l’acord, en una acta de 16 de setembre de 1914, de col·laborar amb 15 pessetes setmanals al finançament de la cuina econòmica de Palafrugell. 

AMP. Fons Centre Fraternal. 

3.2.4. Els menús de la cuina econòmica.

En el llibre d’àpats (1914-1915) de l’Hospital de Palafrugell podem trobar els menús de la cuina econòmica que s’hi va instal·lar. Com a exemple, el menú de dinar i el de sopar del 21 d’octubre de 1914.

                                

 

AMP. Fons Hospital de Palafrugell.  

3.2.5. Llenya per a la cuina econòmica municipal.

Aprovació de la despesa de 274 pessetes en concepte de llenya de rabassa per a la cuina econòmica municipal i proposta d’estudiar la reducció a un sol àpat al dia, el menjar que dona la cuina econòmica municipal. 

                                

 

SAMP. Fons Ajuntament de Palamós. Acta de Ple de 15 de maig de 1918 p. 279-280.

3.2.6. Pagaments per despeses de la cuina econòmica municipal.

Els llibres de caixa recullen nombrosos pagaments realitzats pels queviures subministrats per la cuina econòmica municipal, per exemple aquests efectuats entre el 10 i 16 de juny de 1918.

SAMP. Fons Ajuntament de Palamós. Llibre de caixa, 1916-1920, p. 136 ui. H00511.

3.3. Obra pública (amb la idea d'intentar millorar el nombre de llocs de treball…)

3.3.1. Intents de pal·liar l’atur obrer a causa de la guerra mitjançant l’ocupació en obres públiques (1914-1918).

El setembre de 1914, l’Ajuntament de Santa Cristina d’Aro acorda fer arribar al Consell Permanent de la Mancomunitat de Catalunya una relació de carreteres considerades necessàries, com són el camí de Santa Cristina a Bell-lloc i Romanyà, el qual seria vital per a donar feina als obrers de la indústria del suro, que "està morint per falta de capitals i de mercats" a causa de la guerra europea.

El Ple de l’Ajuntament, un any després, insistia en aquest punt i acordava demanar, conjuntament amb Calonge i Llagostera, davant del governador civil, la declaració d'utilitat pública el camí veïnal de Llagostera a la travessera de la Bisbal a la carretera de Palamós a Sant Feliu, passant per Romanyà de la Selva i Penedes.

Per la seva banda, la Comissió Permanent de l’Ajuntament reflectia la mateixa problemàtica en una de les seves actes, en la qual es palesava el compromís de l’Ajuntament per tal de contribuir econòmicament a la construcció d’aquest camí veïnal amb l’import que l'Estat avancés a l'Ajuntament.

                                                       

                                                    

                                                   

AMSCA. 001_Fons de l’Ajuntament de Santa Cristina d’Aro. A151_1914-0001. Llibre d’actes del Ple de l’Ajuntament de Santa Cristina d’Aro. Actes de 22 de setembre de 1914 i 7 d’octubre de 1915; A152_1915-0001. 

*************************

                                                 

                                                 

AMSCA. 001_Fons de l’Ajuntament de Santa Cristina d’Aro. A152_1915-0001. Llibre d’actes de la Comissió Permanent de l’Ajuntament de Santa Cristina d’Aro. Acta 
de 27 d’agost de 1918.      

3.3.2. Inici dels treballs de la xarxa telefònica (1915). 

Una de les noves infraestructures que es projectaven aquests anys i que podien contribuir a superar la crisi derivada de la guerra era la xarxa telefònica. En aquest sentit, l’Ajuntament de Santa Cristina d’Aro, el setembre de 1915, acordà contribuir amb 100 pta. a la construcció de la xarxa telefònica que havia d’anar de Sant Feliu de Guíxols a Romanyà, passant per Santa Cristina d'Aro, Bell-lloc i amb un ramal a Solius, una obra impulsada per la casa Martín Montaner, de Palamós.

                             

AMSCA. 001_Fons de l’Ajuntament de Santa Cristina d’Aro. A151_1914-0001. Llibre d’actes del Ple de l’Ajuntament de Santa Cristina d’Aro. Acta de 21 de setembre de 1915.

3.3.3. Més recomanacions del Govern Civil de Girona (1916).

El Govern Civil de Girona, com d’altres autoritats, veuen en la construcció d’obra pública una sortida a l’increment de l’atur.

                                

ACBE. Fons de l’Ajuntament de la Bisbal d’Empordà. Sèrie Correspondència, ui. 227.

3.3.4. Autonomia Municipal Celebració de la Quarta Setmana Municipal. 
La Quarta Setmana Municipal fou organitzada per l’Escola de Funcionaris d’Administració Local el 6 de juliol de 1918. En aquesta edició, es decidí impulsar una consulta dirigida als ajuntaments d’un text on es reclamava l’autonomia municipal i de Catalunya. Es demanava descarregar els ajuntaments de l’obligació de recaptar els tributs de les diputacions i de la Mancomunitat. L’adhesió de tots els ajuntaments es feia amb la signatura del Butlletí referent al Plebiscit de la Voluntat Municipal.

                            

AMC. Fons Ajuntament de Calonge Correspondència 1918.

3.3.5. Declaració de camí públic de Calonge a Llagostera per Romanyà. 
El ban del 5 d’agost de 1918, signat per l’alcalde, José Galceran, informa de la declaració d’utilitat pública del camí de Romanyà. 

AMC. Fons Ajuntament de Calonge. Llibre d’actes de Ple 1918.

3.3.6. Projecte de ferrocarril de Blanes a Vilajuïga (1918).

Qualsevol nova infraestructura era garantia de progrés i benestar generals. En aquest sentit, quan l’Ajuntament de Santa Cristina d’Aro s’assabentà del projecte de construcció d’una línia de ferrocarril entre Blanes a Vilajuïga, proposà que en comptes d’anar de Tossa de Mar a Sant Feliu de Guíxols per la costa, es modifiqués el traçat i travessés la muntanya "coneguda per de Sant Grau" per tal que arribés fins a Solius, llavors al veïnat del Vilar i, finalment, Bufaganyes, abans d’arribar a Sant Feliu. D’aquesta manera, Santa Cristina hauria tingut una línia de tren al nord del Ridaura –la de Sant Feliu a Girona, inaugurada el 1892, que relligava els veïnats de Bell-lloc i Santa Cristina– i una altra al sud –que enllaçaria els nuclis esmentats.

                                     

AMSCA. 001_Fons de l’Ajuntament de Santa Cristina d’Aro. A151_1916-0001. Llibre d’actes del Ple de l’Ajuntament de Santa Cristina d’Aro. Acta de 28 de maig de 1918.

Aquest era un projecte que ja tenia uns quants anys i que per diferents raons no es portava a terme. En tot cas, la major part dels fons municipals de la comarca contenen informacions d’aquesta obra que mai no es va fer realitat. En aquesta acta del Ple l’alcalde informa els regidors de la situació en què es troba. La Mancomunitat de Catalunya no participaria en la subhasta que s’havia de fer a causa que la guerra ha incrementat molt els costos i el pressupost inicial està totalment desfasat.

AMTM. Fons de l’Ajuntament de Torroella de Montgrí. Llibre d’actes del Ple, 4 de juny de 1918.

El Departament de Foment de la Mancomunitat contesta a l’alcalde de Calonge que fou impossible presentar-se a la subhasta per l’augment del preus dels materials a conseqüència de  la guerra. 

                       

AMC. Fons Ajuntament de Calonge Correspondència 1918.

3.4. La grip

La tardor de 1918 va arribar a casa nostra l’epidèmia que es coneix amb el nom de “grip espanyola” o també “grip asiàtica”. Josep Pla inicia El quadern gris fent referència a la grip però, en tractar-se d'un text literari, fixa la data a la seva conveniència i la mou fins al 8 de març. Alguns autors assenyalen el seu inici en els camps de batalla europeus. Sigui com sigui, és cert que les situacions sanitàries de les trinxeres –molt inhumanes– afavorien la propagació de malalties. Els documents que es mostren a continuació fan referència a les mesures que van prendre les autoritats, entre elles les municipals, així com la incidència en la mortaldat de la comarca.

3.4.1. Malalt de grip al pailebot Santa Maria.

El director de Sanitat marítima comunica a la Junta Municipal de Sanitat l’existència d’un malalt de grip a bord del pailebot amb matrícula de Palamós “Ana Maria” provinent de “Cette”, s’acorda que el malat resti aïllat a l’Hospital de Palamós per tal d’evitar el contagi. 

SAMP. Fons Ajuntament de Palamós. Junta Municipal de Sanitat. Acta de 21 de setembre de 1918, p. 12.

3.4.2. Mesures contra la grip.

El Govern Civil de Girona comunica als responsables municipals de la Bisbal d’Empordà que han de tancar els locals on es reuneixi una gran quantitat de gent. Parla de la situació sanitària de la província que ja és clarament alarmant els primers dies d’octubre (la carta és del 4 d'octubre). Les prohibicions es fan extensives a tota la comarca i a tota la província. 

 ACBE. Ajuntament de la Bisbal d’Empordà. Sèrie Correspondència, ui. 228.

Acta de la Junta Municipal de Sanitat de Palamós en la qual s’aproven mesures contra l’epidèmia gripal; entre aquestes, i de manera preventiva, s’acorda que es deixin de fer balls públics i sessions cinematogràfiques. 

                  

 

SAMP. Fons Ajuntament de Palamós. Junta Municipal de Sanitat. Acta de 16 d’octubre de 1918, p. 12r - 13.

L’Ajuntament de Calonge ordena el tancament de la sala de ball Fontova pel perill de contagi de la grip. El 26 d’octubre Victor Vilar, Rafael Colom i Josep Mercader,  representants de l’orquestra Calongins i arrendataris del local,  exposen els seus arguments contra aquesta mesura.

                  

                                             AMC. Fons Ajuntament de Calonge. Correspondència 1918.

L’Ajuntament de la ciutat de Girona comunica la suspensió de les Fires i Festes de Sant Narcís, per recomanació de la Junta Municipal de Sanitat. Carta del 16 d’octubre de 1918.

                                                          

ACBE. Fons Ajuntament de la Bisbal d’Empordà. Sèrie Correspondència, ui. 228.

3.4.3. La mort de Marià de Linares.

Marià de Linares, fill de Palafrugell, havia estat alcalde de la Bisbal  d’Empordà (1914 i 1915), on es va instal·lar definitivament. Implicat en el catalanisme polític, va ser president de l’entitat bisbalenca l’Escut Emporità, entre d’altres compromisos personals amb la societat de l’època. La seva mort el 18 d’octubre, a causa de l’epidèmia, va ser molt sentida a la Bisbal i a la comarca.

ACBE. Fons Francesc Pibernat, ud. 30.

3.4.4. El primer cas a Torroella.

En el Ple de l’Ajuntament del 31 d’octubre de 1918 apareix el primer cas de mort per grip al municipi de Torroella de Montgrí. Es tracta d’un veí de l’Estartit. S’hi descriuen els problemes que van tenir per fer el trasllat del cos des de la casa al cementiri, ja que ningú ho volia fer.

AMTM. Fons de l’Ajuntament de Torroella de Montgrí. Llibre d’actes del Ple, 31 d’octubre de 1918.

3.4.5. L’elaboració d’estadístiques davant l’excepcionalitat de la grip.

L’alcaldia de Palafrugell va recollir estadístiques dels malalts de grip durant els mesos d’octubre, novembre i desembre de 1918.

AMP. Fons Ajuntament de Palafrugell. Correspondència.

3.4.6. La grip vista per la ciutadania.

Una vegada més la revista Marinada descriu com viu la població de Palamós l’epidèmia de grip en la seva vida quotidiana, la frase “la por ja acompanya el dol” és prou explícita per mostrar els efectes d’aquesta malaltia entre els habitants del municipi. 

                                                

SAMP. Col. Hemeroteca local – Família Roger. Marinada, novembre 1918, p. 172-173.

3.4.7. Dificultats que comporta l’epidèmia de la grip per a les indústries.

Carta de Martí Trecu de Gijón adreçada a Martí Montaner i Companyia on es parla dels inconvenients de l’epidèmia de la grip a les indústries. La carta és de l’11 de novembre de 1918, el mateix dia que es dona per acabada la Primera Guerra Mundial. 

SAMP. Fons Montaner. Correspondència, ui. 124.