"1 minut abans..." és una miscel·lània de documents dels arxius del Baix Empordà que mostren el dia a dia dels nostres pobles al voltant del juliol del 1936, un estiu que va acabar essent totalment diferent del que hom havia previst. Hem titulat aquest recull, precisament, "1 minut abans..." amb la idea de copsar el clima que es vivia abans i en el moment l'aixecament militar del general Franco al Marroc i, també, el d'uns dies després d'aquell daltabaix.
Presentem la mostra amb motiu del Dia Internacional dels Arxius (9 de juny) i en ocasió dels 80 anys de l'inici de la guerra, i us convidem a conèixer alguns fragments de les històries que ens regalen els documents dels nostres arxius; testimonis que ens ajuden a entendre un estiu que havia de canviar el decurs de la història del nostre país i de les vides de tantes persones.
El treball s'ha estructurat per municipis. Esperem que gaudiu d'aquest recull!
Llibre diari de Transports Frigola
Llibre diari de viatges de Transports Frigola. Anoten al llibre tots els viatges i transports que realitzen dia a dia.
Arxiu Municipal de Begur. Fons patrimonials. Transports Frigola.
Acte del 19 d'abril de 1936 dalt del castell de Begur
Acte de la Unió Republicana d'Esquerra, celebrat el dia 19 d'abril a l'esplanada del castell de Begur, que va reunir republicans de tota la comarca. Primer acte electoral de la comarca.
AIAB. Col·lecció R. Domènech. V. Fargnoli.
Comença l'any
El 31 de gener de 1936 es varen jutjar a Barcelona disset bisbalencs pels fets d'octubre de 1934, quan a la Bisbal es va proclamar l'Estat Català i l'estelada va ser l'única bandera que es podia veure a l'edifici de l'ajuntament. Els redactors de Ciutadania, publicació d'esquerres de la ciutat, tenien l'esperança que els resultats de les eleccions de febrer fossin favorables a un canvi polític. La Vanguardia de l'1 de febrer fa una extensa relació dels fets, dels implicats i de les intervencions a favor dels acusats que finalment foren absolts. En el mateix judici són acusats quatre regidors i el jutge municipal de Vulpellac -encara que el nom del poble no apareix ben escrit en tot l'article.
ACBE. Hemeroteca auxiliar. Ciutadania, 31 de gener de 1936.
ACBE. Arxiu de referència. Documents solts, ud. 123.
ACBE. Col·lecció d'imatges de l'ACBE, 3301. El mestre Josep Salip Sardà, un dels processats.
Arriba el canvi
Les eleccions del 16 de febrer de 1936 varen proclamar guanyador el Front Popular (Front d'Esquerres a Catalunya). Es tancava així el Bienni Negre i es restituïen les llibertats que havien estat abolides. Queda constància en algunes actes municipals de les adhesions als actes d'homenatge pel retorn del president i del Govern de la Generalitat.
ACBE. Fons de l'Ajuntament de Vulpellac. Consell Municipal, Ple de l'Ajuntament. Llibre d'acords, ud. 4 (acta del 4 de març de 1936.
ACBE. Fons de l'Ajuntament de la Bisbal d'Empordà. Consell Municipal, Ple de l'Ajuntament. Llibre d'actes, ud. 2577 (acta del 5 de març de 1936).
ACBE. Fons de l'Ajuntament de Gualta. Consell Municipal, Ple de l'Ajuntament. Actes de sessions, ui. 1 (acta del 7 de març de 1936).
Actes i organitzacions
Una petita mostra de la vida política els primers mesos de l'any 1936. El mes de març, a la Bisbal, el cinema Olympia acull un acte del Partit Obrer d'Unificació Marxista amb la intervenció d'Andreu Nin. El mes d'abril, el Ple de l'Ajuntament de Fontanilles decideix els actes de celebració del 14 d'abril, aniversari de la proclamació de la República. S'anuncien a la premsa la presència i la intervenció del conseller de Treball del Govern de la Generalitat, el bisbalenc Martí Barrera, a l'Ateneu Pi i Margall el dia 1 de maig. L'11 de juliol, es publica al Baix Empordà la celebració de la reunió comarcal d'homes d'Acció Catòlica al convent de la Bisbal.
ACBE. Col·lecció cartells i impresos Reitg-Massot, s. 32. Acte del POUM.
ACBE. Fons de l'Ajuntament de Fontanilles. Consell Municipal, Ple de l'Ajuntament. Actes, ed. 52 (acta del 5 d'abril de 1936).
ACBE. Hemeroteca. Ara, 26 d'abril de 1936 (en línia).
ACBE. Hemeroteca. Proa, 9 de maig de 1936 (en línia).
ACBE. Hemeroteca. Baix Empordà, 11 de juliol de 1936 (en línia).
http://xacpremsa.cultura.gencat.cat/pandora/#top
Vida social
Les publicacions de l'època estan plenes de notícies d'activitats polítiques i culturals de caire local i comarcal. També les entitats esportives són objecte de notícia. El Pedal Club Bisbalenc n'és un exemple. A més de l'organització de curses ciclistes, havia de participar, juntament amb altres associacions bisbalenques, en l'Olimpíada Popular que s'havia de celebrar a Barcelona del 19 al 26 de juliol i que representava una alternativa i una protesta internacional a la celebració dels Jocs Olímpics a Berlín. La implicació dels pobles i ciutats del territori en l'esdeveniment queda reflectida en la documentació, així com la necessitat de recollir diners per a les despeses de desplaçament dels grups locals. (Baix Empordà, 11 de juliol de 1936).
ACBE. Fons Pedal Club. Projecció pública i participació ciutadana. Correspondència, ud. 5 (carta de l'1 de juny de 1936 demanant subvenció per a l'organització d'una cursa ciclista).
ACBE. Fons Pedal Club. Projecció pública i participació ciutadana. Correspondència, ud. 5 (carta del 17 de juny de 1936 per a l'organització d'una cursa ciclista).
ACBE. Fons Ajuntament de la Bisbal. Correspondència. Correspondència general, ui. 238 (carta del 20 de juny de 1936).
ACBE. Fons Pedal Club. Constitució i organització. Llibre d'actes, ud. 2 (acta del 3 de juliol de 1936).
ACBE. Hemeroteca. Baix Empordà, 11 de juliol de 1936 (en línia).
http://xacpremsa.cultura.gencat.cat/pandora/#top
ACBE. Fons Ajuntament de la Bisbal, Consell Municipal, Ple de l'Ajuntament. Llibre d'actes, ud. 2577 (acta del 16 de juliol de 1936).
Aquell estiu del 36
A la comarca es començava a notar l'afluència de visitants i els més afortunats anaven a gaudir de les seves vacances als pobles de la costa. A l'apartat de la Bisbal d'Empordà del setmanari Baix Empordà, veiem que l'augment dels vehicles era un fet, com també ho era l'incompliment de les ordenances municipals per part dels seus conductors. Als pobles es preparava la Festa Major. Els responsables del Llibre de la Festa Major de la Bisbal mostren una ciutat amb una gran activitat comercial. El text d'Emili Vigo, periodista i escriptor bisbalenc mort prematurament a l'exili, evoca el passat i el present de la ciutat.
ACBE. Hemeroteca. Baix Empordà, 11 de juliol de 1936 (en línia).
ACBE. Hemeroteca. Baix Empordà, 18 de juliol de 1936 (en línia).
http://xacpremsa.cultura.gencat.cat/pandora/#top
ACBE. Col·lecció de programes d'actes festius de pobles del Baix Empordà. Bisbal d'Empordà. Festa Major de la Bisbal de 1936, ud. 79.
ACBE. Col·lecció d'imatges de l'ACBE, signatura 209. Retrat d'Emili Vigo.
El 18 de juliol
La festa major d'estiu comença el segon cap de setmana del mes de juliol. A principis del segle XVIII una comissió de calongins viatgen a Roma per aconseguir una relíquia de sant Eugeni per apaivagar un brot de pesta que destrossava la població. El dia 13 de juliol, després de rebre la comitiva amb tots els honors, la malaltia miraculosament remet fins a desparèixer per complet.
El 1936, la festa començava el dia 11 i com era costum l'últim dia "s'enterrava la festa" a la platja de Torre Valentina.
A l'acta del Ple de 3 de juliol de 1936, acorden col·locar la il·luminació a la façana de l'Ajuntament i convidar als actes de la festa major Madeleine Carroll i el seu espòs lord Astley.
Arxiu Municipal de Calonge. Llibre d'actes del Ple, 1936-1937.
Al ban de l'alcalde Pere Caner es prega a la població la neteja dels carrers i s'autoritza la venda al nucli antic.
Arxiu Municipal de Calonge. Correspondència, 1936.
Les obres del castell Madeleine situat prop de Torre Valentina s'acaben definitivament el 1936, però l'esclat de la guerra atura les estades del matrimoni Astley i queda tancat fins al final de la Segona Guerra Mundial.
Telegrama de Lord Philip Astley dirigit a l'Ajuntament de Calonge informant de la impossibilitat d'assistir a la Festa Major de 1936.
Arxiu Municipal de Calonge. Correspondència, 1936.
Carta del representant de Madeleine Carroll, Ramir Medir Jofra, a l'alcalde informant del telegrama de lord Astley.
La creació d'un nou municipi. Sant Antoni de Mar
El treball s'ha estructurat per municipis. Esperem que gaudiu d'aquest recull!
Begur
Entrega de la
carretera que va de Begur a Palafrugell passant per Esclanyà.
Acta del Ple de l’Ajuntament de Begur, de data 2 de juliol de 1936, en què es fa constar l’entrega de la carretera que va de Begur a Palafrugell passant per Esclanyà.
Fons Ajuntament de Begur. Administració general. 1.1.4. Llibres d'actes. 1936.
Acta del Ple de l’Ajuntament de Begur, de data 2 de juliol de 1936, en què es fa constar l’entrega de la carretera que va de Begur a Palafrugell passant per Esclanyà.
Fons Ajuntament de Begur. Administració general. 1.1.4. Llibres d'actes. 1936.
Full parroquial de
l’església de Sant Pere de Begur
Full parroquial del 19 de juliol de 1936.
Arxiu Municipal de Begur. Fons patrimonials. Salvador Raurich i Lluís Pericot.
Full parroquial del 19 de juliol de 1936.
Arxiu Municipal de Begur. Fons patrimonials. Salvador Raurich i Lluís Pericot.
Revista Esplai del 5 de gener de 1936
Revista Esplai de la publicació la Il·lustració Catalana, número 214, de data 5 de gener de 1936.
Revista Esplai de la publicació la Il·lustració Catalana, número 214, de data 5 de gener de 1936.
Arxiu Municipal de Begur. Fons
patrimonials. Concepció Pi Prats.
Llibre diari de Transports Frigola
Llibre diari de viatges de Transports Frigola. Anoten al llibre tots els viatges i transports que realitzen dia a dia.
Arxiu Municipal de Begur. Fons patrimonials. Transports Frigola.
Acte del 19 d'abril de 1936 dalt del castell de Begur
Acte de la Unió Republicana d'Esquerra, celebrat el dia 19 d'abril a l'esplanada del castell de Begur, que va reunir republicans de tota la comarca. Primer acte electoral de la comarca.
AIAB. Col·lecció R. Domènech. V. Fargnoli.
La Bisbal d'Empordà
Comença l'any
El 31 de gener de 1936 es varen jutjar a Barcelona disset bisbalencs pels fets d'octubre de 1934, quan a la Bisbal es va proclamar l'Estat Català i l'estelada va ser l'única bandera que es podia veure a l'edifici de l'ajuntament. Els redactors de Ciutadania, publicació d'esquerres de la ciutat, tenien l'esperança que els resultats de les eleccions de febrer fossin favorables a un canvi polític. La Vanguardia de l'1 de febrer fa una extensa relació dels fets, dels implicats i de les intervencions a favor dels acusats que finalment foren absolts. En el mateix judici són acusats quatre regidors i el jutge municipal de Vulpellac -encara que el nom del poble no apareix ben escrit en tot l'article.
ACBE. Hemeroteca auxiliar. Ciutadania, 31 de gener de 1936.
ACBE. Arxiu de referència. Documents solts, ud. 123.
ACBE. Col·lecció d'imatges de l'ACBE, 3301. El mestre Josep Salip Sardà, un dels processats.
Arriba el canvi
Les eleccions del 16 de febrer de 1936 varen proclamar guanyador el Front Popular (Front d'Esquerres a Catalunya). Es tancava així el Bienni Negre i es restituïen les llibertats que havien estat abolides. Queda constància en algunes actes municipals de les adhesions als actes d'homenatge pel retorn del president i del Govern de la Generalitat.
ACBE. Fons de l'Ajuntament de Vulpellac. Consell Municipal, Ple de l'Ajuntament. Llibre d'acords, ud. 4 (acta del 4 de març de 1936.
ACBE. Fons de l'Ajuntament de la Bisbal d'Empordà. Consell Municipal, Ple de l'Ajuntament. Llibre d'actes, ud. 2577 (acta del 5 de març de 1936).
ACBE. Fons de l'Ajuntament de Gualta. Consell Municipal, Ple de l'Ajuntament. Actes de sessions, ui. 1 (acta del 7 de març de 1936).
Actes i organitzacions
Una petita mostra de la vida política els primers mesos de l'any 1936. El mes de març, a la Bisbal, el cinema Olympia acull un acte del Partit Obrer d'Unificació Marxista amb la intervenció d'Andreu Nin. El mes d'abril, el Ple de l'Ajuntament de Fontanilles decideix els actes de celebració del 14 d'abril, aniversari de la proclamació de la República. S'anuncien a la premsa la presència i la intervenció del conseller de Treball del Govern de la Generalitat, el bisbalenc Martí Barrera, a l'Ateneu Pi i Margall el dia 1 de maig. L'11 de juliol, es publica al Baix Empordà la celebració de la reunió comarcal d'homes d'Acció Catòlica al convent de la Bisbal.
ACBE. Col·lecció cartells i impresos Reitg-Massot, s. 32. Acte del POUM.
ACBE. Fons de l'Ajuntament de Fontanilles. Consell Municipal, Ple de l'Ajuntament. Actes, ed. 52 (acta del 5 d'abril de 1936).
ACBE. Hemeroteca. Ara, 26 d'abril de 1936 (en línia).
ACBE. Hemeroteca. Proa, 9 de maig de 1936 (en línia).
ACBE. Hemeroteca. Baix Empordà, 11 de juliol de 1936 (en línia).
http://xacpremsa.cultura.gencat.cat/pandora/#top
Vida social
Les publicacions de l'època estan plenes de notícies d'activitats polítiques i culturals de caire local i comarcal. També les entitats esportives són objecte de notícia. El Pedal Club Bisbalenc n'és un exemple. A més de l'organització de curses ciclistes, havia de participar, juntament amb altres associacions bisbalenques, en l'Olimpíada Popular que s'havia de celebrar a Barcelona del 19 al 26 de juliol i que representava una alternativa i una protesta internacional a la celebració dels Jocs Olímpics a Berlín. La implicació dels pobles i ciutats del territori en l'esdeveniment queda reflectida en la documentació, així com la necessitat de recollir diners per a les despeses de desplaçament dels grups locals. (Baix Empordà, 11 de juliol de 1936).
ACBE. Fons Pedal Club. Projecció pública i participació ciutadana. Correspondència, ud. 5 (carta de l'1 de juny de 1936 demanant subvenció per a l'organització d'una cursa ciclista).
ACBE. Fons Pedal Club. Projecció pública i participació ciutadana. Correspondència, ud. 5 (carta del 17 de juny de 1936 per a l'organització d'una cursa ciclista).
ACBE. Fons Ajuntament de la Bisbal. Correspondència. Correspondència general, ui. 238 (carta del 20 de juny de 1936).
ACBE. Fons Pedal Club. Constitució i organització. Llibre d'actes, ud. 2 (acta del 3 de juliol de 1936).
ACBE. Hemeroteca. Baix Empordà, 11 de juliol de 1936 (en línia).
http://xacpremsa.cultura.gencat.cat/pandora/#top
ACBE. Fons Ajuntament de la Bisbal, Consell Municipal, Ple de l'Ajuntament. Llibre d'actes, ud. 2577 (acta del 16 de juliol de 1936).
Aquell estiu del 36
A la comarca es començava a notar l'afluència de visitants i els més afortunats anaven a gaudir de les seves vacances als pobles de la costa. A l'apartat de la Bisbal d'Empordà del setmanari Baix Empordà, veiem que l'augment dels vehicles era un fet, com també ho era l'incompliment de les ordenances municipals per part dels seus conductors. Als pobles es preparava la Festa Major. Els responsables del Llibre de la Festa Major de la Bisbal mostren una ciutat amb una gran activitat comercial. El text d'Emili Vigo, periodista i escriptor bisbalenc mort prematurament a l'exili, evoca el passat i el present de la ciutat.
ACBE. Hemeroteca. Baix Empordà, 11 de juliol de 1936 (en línia).
ACBE. Hemeroteca. Baix Empordà, 18 de juliol de 1936 (en línia).
http://xacpremsa.cultura.gencat.cat/pandora/#top
ACBE. Col·lecció de programes d'actes festius de pobles del Baix Empordà. Bisbal d'Empordà. Festa Major de la Bisbal de 1936, ud. 79.
ACBE. Col·lecció d'imatges de l'ACBE, signatura 209. Retrat d'Emili Vigo.
El 18 de juliol
En el llibre La revolució i la Guerra Civil a la Bisbal, Josep Matas escriu: "El dissabte 18 de juliol de 1936 una colla de joves ciclistes del "Pedal Club Bisbalenc", es proposava anar a agafar el tren a Flaçà i d'allà viatjar cap a Barcelona. Anaven a prendre part a les proves de l'Olímpiada Popular que començava l'endemà mateix. L'alçament militar, iniciat el divendres dia 17 a les guarnicions del Marroc i estès ràpidament per tota la Península, alteraria els plans del grup de ciclistes bisbalencs, com de fet havia d'alterar la vida de tot el país durant gairebé tres anys". Recollim aquí alguns testimonis que visqueren aquelles circumstàncies:
- La introducció del Llibre de la Festa Major de la Bisbal que justifica la seva edició el mes de setembre.
- Les memòries del mestre palafrugellenc Joan Riera que després s'establí a la Bisbal i que van ser publicades l'any 1999 pel Consell Comarcal del Baix Empordà amb el títol Seixanta anys després. Remembrances de la nostra Guerra Civil 1936-1939.
- Les memòries del palamosí Lluís Pallí i Roig que també van ser publicades per l'Ajuntament de Palamós l'any 2002 amb el títol Tres palamosins al font. Memòries de la Guerra Civil, 1936-1939: Alfons Colls i Pagès, Josep Pallí i Roig, Josep Fornés i Sans, de X. Guillamon Sanahuja.
- Les memòries inèdites del bisbalenc Alfons Matarrodona.
ACBE. Hemeroteca. Treballs donats pels seus autors, 25. [Memòries de la Guerra Civil del mestre Joan Riera. Esborrany], [p. 10].
ACBE. Biblioteca. Riera Roura, J: Seixanta anys després. Remembrances de la nostra Guerra Civil 1936-1939. La Bisbal d'Empordà: Consell Comarcal del Baix Empordà, 1999. (Portada).
ACBE. Hemeroteca. Treballs donats pels seus autors, 22. Pàgines que jo he viscut. La meva Guerra Civil 1936-1939 (Memòries de Lluís Pallí i Roig), p. 18.
ACBE. Fons Fusteria Matarrodona. Documentació familiar. Memòries d'Alfons Matarrodona, ud. 5.
Calonge
La Festa MajorLa festa major d'estiu comença el segon cap de setmana del mes de juliol. A principis del segle XVIII una comissió de calongins viatgen a Roma per aconseguir una relíquia de sant Eugeni per apaivagar un brot de pesta que destrossava la població. El dia 13 de juliol, després de rebre la comitiva amb tots els honors, la malaltia miraculosament remet fins a desparèixer per complet.
El 1936, la festa començava el dia 11 i com era costum l'últim dia "s'enterrava la festa" a la platja de Torre Valentina.
A l'acta del Ple de 3 de juliol de 1936, acorden col·locar la il·luminació a la façana de l'Ajuntament i convidar als actes de la festa major Madeleine Carroll i el seu espòs lord Astley.
Arxiu Municipal de Calonge. Llibre d'actes del Ple, 1936-1937.
Al ban de l'alcalde Pere Caner es prega a la població la neteja dels carrers i s'autoritza la venda al nucli antic.
Arxiu Municipal de Calonge. Correspondència, 1936.
Telegrama de Lord Philip Astley dirigit a l'Ajuntament de Calonge informant de la impossibilitat d'assistir a la Festa Major de 1936.
Arxiu Municipal de Calonge. Correspondència, 1936.
Carta del representant de Madeleine Carroll, Ramir Medir Jofra, a l'alcalde informant del telegrama de lord Astley.
Arxiu Municipal de Calonge. Correspondència, 1936.
La creació d'un nou municipi. Sant Antoni de Mar
L'expedient de segregació s'inicia durant la Segona República però no és fins al 17 de setembre de 1936 que per ordre del conseller de Governació es constitueix el primer consistori del nou municipi anomenat Sant Antoni de Mar i posteriorment Llevantí de Mar. Acabada la Guerra Civil els vencedors anul·len tots els acords i es restableix la situació anterior a 1936.
Carta del diputat Manuel Serra Moret, diputat cofundador de la Unió Socialista de Catalunya i president del Parlament en l'exili, dirigida a l'alcalde, en què expressa la seva oposició al dictamen positiu sobre la segregació.
Arxiu Municipal de Calonge. Correspondència, 1936.
Carta del Parlament de Catalunya de 16 de juliol de 1936 informant de la tramesa del Diari de Sessions.
Arxiu Municipal de Calonge. Correspondència, 1936.
Carta de 18 de juliol de 1936 dirigida al delegat de treball en què l'alcalde de Calonge informa que a causa de la segregació es troba moralment inhabilitat en assumptes que afectin Sant Antoni.
Arxiu Municipal de Calonge. Correspondència, 1936.
Les noves escoles
La ubicació de les noves escoles de la vila es decidí per votació popular. La proposta guanyadora fou la compra de l'antic col·legi Sant Martí destruït durant la Setmana Tràgica. El mes de maig del 36 s'inicien les obres que no acabaran fins al mes d'abril de 1937. A Sant Antoni, malgrat l'oferiment de d'Artur Mundet per sufragar de la seva butxaca el nou edifici, no s'arribà a cap acord. L'ajuntament finalment es comprometia a la compra d'un terreny per a l'edificació, projecte que la guerra i la segregació aturà en sec.
Grup d'obrers treballant en les obres de la nova escola de Calonge, 1936.
Arxiu Municipal de Calonge. Fons Hortènsia Jofre.
La Veu de Calonge de 13 de juliol de 1936 recull la importància de l'educació i la subscripció per a la compra d'una impremta per als alumnes com a complement de la seva formació.
Arxiu Municipal de Calonge. Fons August Viladesau.
Palafrugell
Escrivint un diari en temps de la República
El sabater Lluís Ros descriu el dia a dia de Palafrugell durant la Segona República (apunts en una llibreta sobre el temps, el futbol, el cinema, les festes, la política, etc.).- L'inicia així: "Dijous 27-X-32. Agafo la pluma per fer un petit diari de la meva vida i també per poguer tinguer cada jorn una petita i bona distracció, a l'ensems que instructiva per la que l'escriu, i pràctica per si un altre dia vols tenir a mà alguns retalls d'una vida passada que ja no tornarà mai més". El document ha estat transcrit per Jordi Gaitx i publicat l'any 2006 (l'edició es pot consultar en línia).
Quadern El meu diari (27-10-1932 a 25-1-1933). Fons Lluís Ros i Medir. Arxiu Municipal de Palafrugell (AMP).
http://www.palafrugell.cat/serveis-ciutadania/serveis/arxiu/consulta-en-linia/publicacions-i-edicions/arxiu-municipal-publicacions/memoria-de-la-republica-i-la-guerra-civil-el-testimoni-de-lluis-ros-i-medir
Planificant unes noves escoles
L'11 de juliol de 1936 el setmanari Ara publica la notícia "Palafrugell tindrà un nou Grup Escolar. Per a la construcció de l'edifici l'Ajuntament ha aconseguit de l'estat una subvenció de 240.000 pessetes". El projecte d'escoles graduades per a nens i nenes de l'arquitecte municipal Isidre Bosch havia estat aprovat per l'Ajuntament el desembre de 1935. L'obra es preveia a la cantonada del carrer Clavé amb el carrer de la Font i es considerà d'urgència el maig de 1936, una vegada decretada la substitució de l'ensenyament religiós pel públic. L'inici de la guerra va frenar el projecte, que ja no es portaria a terme.
Del 12 al 22 de juliol, a l'edifici de l'Escola d'Arts i Indústries i Biblioteca Popular, al carrer de la Tarongeta, es podia visitar una exposició comarcal organitzada per l'Agrupació Artística Costa Brava. Hi havia pintura, dibuix i escultura d'artistes de la comarca i també de Banyoles, Figueres i Girona. L'exposició se celebrava coincidint amb la Festa Major i va tenir un ampli ressò a la premsa.
Programa de l'exposició comarcal d'art, Palafrugell, juliol de 1936. AMP, Fons Biblioteca Pública de Palafrugell, P559.
http://xacpremsa.cultura.gencat.cat/pandora/#top
Fent negocis entorn del suro
Aquest és l'últim exemplar que conservem del butlletí, de periodicitat mensual, on trobem l'actualitat de la indústria i el comerç del suro vista pels seus dirigents. Destaquem l'article sobre la inauguració a Palafrugell d'una oficina del Banco Exterior de España l'1 de juliol, i la relació de les "personalidades financieras, autoridades y fuerzas vivas" que hi van assistir.
Industria corchera. Boletín Oficial del Fomento de la Industria y Comercio Corcho-taponero. Palafrugell. Núm. 43. Juliol 1936. Portada, sumari i pàgina interior. Arxiu Municipal de Palafrugell.
http://xacpremsa.cultura.gencat.cat/pandora/#top
Vivint en temps de crisi
L'última pàgina del setmanari Baix Empordà estava reservada als anuncis. Destaquem el contrast entre les ofertes de serveis a possibles clients que es desplacen a Barcelona i l'anunci de Quintonine, un tònic per afegir al vi perquè les dones puguin treballar més en temps de crisi.
Baix Empordà. La Bisbal, 18 de juliol de 1936. Pàgina núm. 4 i detall. Arxiu Municipal de Palafrugell.
http://xacpremsa.cultura.gencat.cat/pandora/#top
Explicant el moment polític amb visions contraposades: Baix Empordà
Aquest és l'últim exemplar que conservem del setmanari d'opinions conservadores. La redacció s'havia traslladat a la Bisbal, l'administració es mantenia a Palafrugell. Destaquem l'editorial, titulat "L'anarquia imperant".
Baix Empordà. La Bisbal 18 de juliol de 1936. Portada i detall (editorial). Arxiu Municipal de Palafrugell.
http://xacpremsa.cultura.gencat.cat/pandora/#top
Explicant el moment polític amb visions contraposades: Ara. Setmanari catalanista d'esquerra
El setmanari Ara sí que continuaria editant-se tot i l'inici de la guerra, i fins i tot esdevindria diari. Destaquem l'editorial, titulat "El Govern serà fort si el poble hi té confiança".
Ara. Setmanari catalanista d'esquerra. Palafrugell, 18 de juliol de 1936. Portada i detall (editorial). Arxiu Municipal de Palafrugell.
http://xacpremsa.cultura.gencat.cat/pandora/#top
Editant una nova col·lecció de postals
L'estanc de la plaça Nova, de la família Rodríguez Joanola, venia postals que encarregava a diversos fotògrafs. Just abans del juliol del 1936 se'n preparava una nova edició. La cedent Paulina Joanola ens va confirmar que aquestes imatges, d'autor desconegut, formen part de les proves d'unes postals que ja no es varen editar.
Plaça Nova, santuari de Sant Sebastià, Calella i Llafranc l'any 1936. Arxiu Municipal de Palafrugell. Fons Estanc Rodríguez Joanola.
Preparant la Festa Major de Palafrugell el juliol de 1936
El programa d'actes preparat per al 19 al 22 de juliol ja no es va poder portar a terme. Esport, música, ball, espectacles i exposicions feien preveure una festa ben completa. Alguns dels actes es feien a la plaça de la República, batejada així des de 1931 (plaça Nova).
Programa de la Festa Major de Palafrugell. 1936. Portada i pàgina interior. Arxiu Municipal de Palafrugell.
http://xacpremsa.cultura.gencat.cat/pandora/#top
Maria Vinyeta ens explica la seva experiència la nit del 18 de juliol, durant el seu viatge de Barcelona a Palamós en un autocar que havia de fer el servei de transport de viatgers del tramvia del Baix Empordà. El "Tren Petit" havia d'inaugurar la nova línia amb autocars el diumenge 19 de juliol. Entrevista realitzada el 9 de juliol de 2008 al saló noble de l'Ajuntament de Palamós.
Programa d'entrevistes sobre la República i la Guerra Civil Espanyola a Palamós i Sant Joan. Fons Ajuntament de Palamós. Serveis d'Arxiu Municipal de Palamós.
El sobirà d'Etiòpia fa una estada al Mas Juny, convidat pel pintor Josep M. Sert, dies abans del 18 de juliol de 1936
Notícia sobre la visita del negus d'Abissínia al Mas Juny, de Sant Joan de Palamós, com a convidat del pintor Josep M. Sert. El sobirà d'Abissínia (Etiòpia) hagué d'abandonar el país el mes de maig arran de l'ocupació d'aquest territori per part de les tropes italianes.
L'Autonomista, 15 de juliol de 1936, pàg. 3. Servei de Gestió Documental, Arxius i Publicacions de l'Ajuntament de Girona.
www.girona.cat/sgdap
Imatge del Mas Juny a la primera meitat del s. XX. Servei d'Arxiu Municipal de Palamós.
Imatge de l'emperador d'Etiòpia, Haile Selassie, el 1942. Wikimedia Commons.
L'Ajuntament de Palamós compra tres busts amb la imatge de la República, per a les escoles públiques de la vila, que es paguen el 18 de juliol de 1936
Ordre de pagament de tres busts i tres cartel·les de la República per a les escoles municipals, el 18 de juliol de 1936. Inclou la factura emesa pel Taller d'Escultures, vídua de F. Güell d'Olot, amb data de 8 de juny de 1936.
Manaments de pagament. Fons Ajuntament de Palamós. Servei d'Arxiu Municipal de Palamós.
L'electricitat com a fada de la indústria i servidora de la vida quotidiana..., a les factures de l'enllumenat públic de Sant Joan de Palamós de juliol de 1936
Rebut de l'enllumenat públic de Sant Joan de Palamós, juliol de 1936.
Manaments de pagament. Fons Ajuntament de Sant Joan de Palamós. Servei d'Arxiu Municipal de Palamós.
Ballada de sardanes a Palamós a càrrec de l'Agrupació Sardanista Rosa Roja
Programa de ballada de sardanes organitzada per l'Agrupació Sardanista Rosa Roja a càrrec de la Cobla Palamós, 10 de juliol de 1936.
Museu de la Pesca. Ajuntament de Palamós.
Nova cartellera del Cinema Econòmic o Cinema Conchs a la plaça de la Vila de Palamós
Comunicació d'autorització d'instal·lació d'una cartellera per al cinema Econòmic en un edifici de la plaça de la Vila, 17 de juliol de 1936.
Entrades i sortides, 1936. Fons Ajuntament de Palamós. Servei d'Arxiu Municipal de Palamós.
Imatge de la cartellera del Cinema Econòmic situada a la plaça de la Vila, en primer terme A. Roigé, 1949. Col. Roigé. Família Roigé Aldeguer. Servei d'Arxiu Municipal de Palamós.
Una pel·lícula mexicana d'acció, comèdia i crims al cinema Carme
Programa de cinema del Saló Carme de la pel·lícula Luponini, el terror de Chicago per a l'11 i 12 de juliol de 1936.
Col·lecció de cartells i programes de mà. Servei d'Arxiu Municipal de Palamós.
La festa de fi de curs de l'Escola La Vila
Programa de la vetllada escolar al teatre Carme el juliol de 1936. Els actes es van fer al mateix teatre i al pati de l'escola el 9 de juliol.
Col·lecció de cartells i programes de mà. Servei d'Arxiu Municipal de Palamós.
Imatges dels alumnes de l'Escola La Vila fent gimnàstica rítmica al so de La Bernoisse de Kozelluch. Col·lecció Maria Tarrés. Servei d'Arxiu Municipal de Palamós.
Unes setmanes abans els palamosins celebraven la Festa Major
Programa de la Festa Major de Palamós de 1936.
Col·lecció G. Artigas. Servei d'Arxiu Municipal de Palamós
http://cont01.palamos.cat/documents/188_292277384.pdf
Es preparava la Festa Major, tot i l'imminent cop d'estat
Un minut abans de la Guerra Civil... O més ben dit, ja el dia 19 de juliol, quan el cop d'estat s'havia fet efectiu i s'estava organitzant la defensa de ciutats com Barcelona o Girona per part de la Generalitat i els comitès obrers, l'Ajuntament de Santa Cristina, ignorant aquesta realitat i oferint un aspecte de normalitat aparent, celebrà sessió ordinària del seu Ple, per tractar els assumptes habituals de cada reunió, és a dir, per donar compte de la correspondència i dels butlletins oficials. També es van debatre els preparatius de la Festa Major, prevista per als dies 24 i 25 del mateix mes de juliol -a cinc dies vista, doncs. Per aquest motiu es va autoritzar Àngel Sala, representant del Centre Popular Recreatiu, a col·locar un tendal per poder servir begudes davant de la societat esmentada i a tallar al trànsit del carrer Francesc Macià, actual Comerç. Cinc dies després, la visió que es tenia sobre el cop d'estat militar havia canviat radicalment i s'havia assumit la gravetat de la situació. Els actes de la Festa Major de 1936 van quedar anul·lats.
Arxiu Municipal de Santa Cristina d'Aro. Fons 001 Ajuntament de Sant Cristina d'Aro, A151_1935-0001, acta de 19 de juliol de 1936.
Encara es construïen infraestructures municipals
El 1936 encara es construïen infraestructures necessàries per a Santa Cristina d'Aro. De fet, s'estava acabant de construir el cementiri municipal conjunt per als veïnats de Santa Cristina, Solius i Bell-lloc, projectat el 1932 -com es pot veure al primer document o caràtula del plànol general. El mes de febrer de 1936, la Cooperativa Obrera de Edificación, de Girona, encara va fer arribar una oferta econòmica de 315,45 pessetes per construir el pou del cementiri -com es veu al segon document. Devien ser ja les últimes obres que calia fer-hi, perquè es va inaugurar el 14 de desembre de 1936, ja en plena Guerra Civil. Durant la guerra, l'obra civil va quedar totalment arraconada i els recursos es van destinar a altres necessitats.
Arxiu Municipal de Santa Cristina d'Aro. Fons 001 Ajuntament de Sant Cristina d'Aro, B171-Mj_1932-0001 Contractació de les obres de construcció del cementiri municipal de Santa Cristina d'Aro, Solius i Bell-lloc.
Arxiu Municipal de Santa Cristina d'Aro. Fons 151 Col·lecció de documents audiovisuals i gràfics solts, 00852 Inauguració del cementiri de Santa Cristina d'Aro amb motiu de la inhumació de Carme Ragolta Ribas, amb la presència de Josep Suñer, alcalde, i Pitu Bertran, paleta de l'Ajuntament, 14-12-1936. Autor: Ed. Foto Grandol. Procedència: Josefina Suñer Geronès.
S'elaborà el cens de propietaris, però alguns fugiren durant la Guerra Civil
L'abril de 1936, l'Ajuntament de Santa Cristina d'Aro portà a terme un cens dels propietaris del terme, responent a la famosa Llei de contractes de conreu que tants maldecaps havia donat al Govern català l'any 1934. Tres mesos després de fer-se el cens, alguns dels propietaris aquí ressenyats havien fugit i deixat abandonades les seves propietats en esclatar el conflicte, com fou el cas dels Cama, de Romanyà. L'Ajuntament no va poder esbrinar on residien i va prendre la decisió d'administrar directament els seus béns. En aquest sentit, es nomenà un comissionat, Miquel Dausà, per tal de fer-se càrrec dels animals, el blat i les patates del mas.
Arxiu Municipal de Santa Cristina d'Aro. Fons 001 Ajuntament de Santa Cristina d'Aro, F112-R_1936-0001 Cens de propietaris.
S'intentava pal·liar la pobresa, desconeixent de quina manera creixeria els següents anys
El 1935, malgrat que la Generalitat havia estat intervinguda, des del Govern català es feien esforços per tal de pal·liar la situació de pobresa que afectava a col·lectius diversos a cada municipi. Per això s'instava els ajuntaments a constituir una comissió de beneficència. Així ho va fer l'Ajuntament de Santa Cristina d'Aro, el mes de setembre. Un any i mig després, la situació d'emergència social havia canviat per complet. Llavors, les necessitats alimentàries i d'allotjament més greus foren les dels refugiats que arribaven a Santa Cristina procedents de les zones properes als fronts de guerra.
Arxiu Municipal de Santa Cristina d'Aro. Fons 001 Ajuntament de Santa Cristina d'Aro, N111_1935-0001 Constitució de la Comissió de Beneficència del municipi de Santa Cristina d'Aro.
La gent encara podia escollir casar-se civilment o per l'Església
Abans de la Guerra Civil, la llibertat religiosa era un fet i tenia conseqüències palpables en la vida de les persones. L'Estat espanyol, amb la Segona República, havia esdevingut laic, però el culte catòlic era exercit amb tota llibertat. D'aquesta manera, les persones podien escollir lliurement, per exemple, si es volien casar segons el ritus catòlic o fer-ho de manera civil. Aquesta segona opció és la que van triar alguns cristinencs els anys trenta. Això es va acabar amb la revolució, l'estiu de 1936, ja que el culte catòlic va ser anul·lat. I tornà a canviar, en sentit contrari, el 1939, quan la victòria del bàndol nacional comportà que els matrimonis només es poguessin fer per l'Església. No hi va tornar a haver matrimonis de fórmula lliure fins al restabliment de la democràcia.
Arxiu Municipal de Santa Cristina d'Aro. Fons 060 Registre Civil de Santa Cristina d'Aro, Expedients de matrimonis civils, 1934-1938.
El 16 de febrer de 1936 es convocaren eleccions generals a l'Estat espanyol enmig d'un clima de forta polarització política, després del període conegut com a Bienni Negre en què el govern de la República havia estat en mans de la dreta.
Els partits concorregueren a les urnes formant coalició segons la seva adscripció ideològica. A Catalunya, es presentaren dins el Front d'Esquerres o bé en el Front Català d'Ordre. La victòria del Front d'Esquerres fou aclaparadora. A Sant Feliu, l'arquitecte Joan Bordàs dibuixà del natural el desenvolupament dels comicis en un col·legi electoral de la ciutat. Una escena de normalitat democràtica que tardaria quaranta anys a tornar-se a repetir al nostre país.
Arxiu Municipal de Sant Feliu de Guíxols. Fons i autor: Joan Bordàs.
L'últim Carnaval
Retrat de grup dels participants en un concurs de disfresses organitzat el segon dia de Carnaval per la societat Nou Casino La Constància i celebrat al Saló Novetats de la carretera de Girona, el mes de febrer de l'any 1936. El concurs tenia importants premis en metàl·lic i classificava les disfresses en tres categories: individuals, parelles i grups. La participació estava restringida als membres de la societat i, segons el setmanari Costa Brava,a "aquelles senyoretes que gaudeixen de permís especial per assistir a les festes que celebra la societat" (sic).
Arxiu Municipal de Sant Feliu de Guíxols. Fons Leonor Payró Mas. Autor: Fèlix Romaní Carol.
El partit federalista feia campanya entre els joves
El 4 d'abril de 1936 va sortir el primer número del setmanari d'esquerra Proa, el qual, segons Lluís Esteva Cruañas, fou una publicació promoguda pel partit federalista de Josep Irla per guanyar adeptes entre la gent jove i informar-los de què passava. La impressió es feia al carrer Goula, a l'antiga impremta Comas, i tan sols se'n van publicar 13 números, el darrer dels quals sortí el 27 de juny de 1936. El responsable dels editorials era Francesc Irla i al del número 1, "Veles al vent", es pot llegir la declaració dels principis que regien el periòdic i que essencialment consistien en la defensa de la democràcia, el lliurepensament, la raó, la cultura i el progrés.
Arxiu Municipal de Sant Feliu de Guíxols. Hemeroteca.
La modernitat de la Dazzling Jazz
Cartell publicitari de l'orquestrina Dazzling Jazz encarregat el mes de maig de l'any 1936 al fotògraf guixolenc Josep Manetes. L'orquestrina actuà per primera vegada amb motiu de la inauguració del casal Llevantí l'any 1932. Aquest casal era una societat recreativa guixolenca que ocupà l'edifici que fins aleshores era la seu social del casino El Guixolense. L'orquestrina actuà bàsicament en festes i revetlles de Sant Feliu, tot i que també ho va fer a Palamós, Olot, o Santa Coloma de Farners.
Arxiu Municipal de Sant Feliu de Guíxols. Fons Enric Figueras Ribas. Autor desconegut.
Una convocatòria que no s'arribà a tancar
El 1936 l'Estudi de la Masia Catalana va fer pública la darrera convocatòria de concursos per promoure la recerca en tot allò que era i representava la masia catalana segons l'ideari noucentista. L'Estudi de la Masia Catalana (1925-1936) fou creat per mitjà de la Fundació Concepció Rabell en col·laboració amb el Centre Excursionista de Catalunya. Aquesta fundació fou instituïda pel guixolenc Rafael Patxot i Jubert, per donar compliment al testament atorgat per la seva cunyada. A través d'aquesta institució, Patxot va promoure també l'Obra del Cançoner Popular de Catalunya (1921-1938), conjuntament amb l'Orfeó Català, i la realització d'estudis nefològics per part del Servei Meteorològic de Catalunya. En aquest díptic de la darrera convocatòria de concursos de l'Estudi de la Masia Catalana es pot constatar que el termini de presentació de treballs al concurs de reculls finalitzava el 15 de setembre i el del concurs de treballs d'investigació, el 15 de març de 1937.
Arxiu Municipal de Sant Feliu de Guíxols. Fons Jordi Verrié.
El govern municipal guixolenc
El 15 de juliol de 1936 hi hagué sessió del Ple de l'Ajuntament de Sant Feliu de Guíxols. Els regidors hi despatxaren afers de caire administratiu, entre els quals concedir autorització al Nou Casino La Constància per a la instal·lació d'un envelat als jardins municipals durant la Festa Major que havia de tenir lloc a principis d'agost. La gestió municipal i la vida quotidiana intentaven mantenir el seu ritme, malgrat la tensió que es vivia a l'Estat i que culminaria tres dies més tard amb l'aixecament militar del 18 de juliol.
Arxiu Municipal de Sant Feliu de Guíxols. Fons Ajuntament. Llibre d'actes del Ple, 1935-1938.
El darrer testimoni de la premsa guixolenca de preguerra
El 18 de juliol de 1936 aparegué el corresponent número del Costa Brava, setmanari d'informació local i comarcal de Sant Feliu de Guíxols. Malgrat la crida que es feia des de l'editorial per aturar la violència desfermada a l'Estat en els darrers temps, aquell mateix dia es produïa el cop d'estat militar que desencadenaria una cruenta guerra de tres anys. Aquest seria, a més, el darrer exemplar de premsa local publicat a Sant Feliu durant la República. Caldria esperar fins al 1940 per tornar a llegir premsa escrita i impresa a Sant Feliu.
Arxiu Municipal de Sant Feliu de Guíxols. Hemeroteca.
La vida a la rereguarda
Primera pàgina del diari personal del guixolenc Lluís Llor, home de negocis i agent immobiliari. El diari comença el 19 de juliol del 1936 i promet relatar la història del que ell anomenà la revolución antifascista. Al llarg dels anys de guerra, viscuts a Sant Feliu de Guíxols, el diari de Lluís Llor ens presentarà un relat, pràcticament diari, de la vida quotidiana d'una ciutat de la rereguarda republicana marcada per la fam, les proclames polítiques i la por als bombardejos de l'aviació i les forces navals dels sollevats.
Arxiu Municipal de Sant Feliu de Guíxols. Fons i autor Lluís Llor Sàbat.
Els primers moviments: les confiscacions
L'inici de la guerra va significar l'aparició de comitès obrers que configuraren una nova estructura econòmica a les ciutats d'acord amb els postulats d'una societat autogestionària. Una de les primeres mesures preses en aquest sentit va ser la confiscació de serveis bàsics com els subministraments i el transport. El 23 de juliol de 1936 es va procedir a la confiscació de tot el material i altres efectes de la companyia del tren. D'aquest fet s'aixeca una acta amb el seu corresponent inventari. L'explotació del tren va quedar en mans d'un "consell obrer" amb Emili Fontanella com a president.
Arxiu Municipal de Sant Feliu de Guíxols. Fons de la Companyia del ferrocarril de Sant Feliu a Girona. Acta de confirscació de material del tren.
Els comitès locals i la lluita antifeixista
El 10 d'agost de 1936 un ban del Comitè Antifeixista feia públic l'acord del Sindicat d'Espectacles Públics de confiscar tots els locals d'espectacles per col·lectivitzar-los i destinar el 50 % dels beneficis a les víctimes del feixisme. Arran del cop d'estat del 18 de juliol, a Catalunya, els militants dels partits polítics del Front Popular i els membres de sindicats com la CNT-FAI o la UGT es van organitzar per defensar la legalitat del govern republicà. Van prendre les armes i es van constituir en comitès locals antifeixistes que, ben aviat es van apoderar del control polític i social dels municipis, passant per damunt dels ajuntaments. En la seva majoria, van iniciar una autèntica revolució, amb apropiacions i col·lectivitzacions, que va durar fins al maig de 1937.
Arxiu Municipal de Sant Feliu de Guíxols. Fons de l'Ajuntament de Sant Feliu de Guíxols.
"El camí de la normalitat"
Editorial de Josep Castells (primera i segona pàgines) de la revista quinzenal Emporion, publicat el 12 de juliol, una setmana abans de l'inici de la guerra. Sembla un contrasentit el títol, "El camí de la normalitat"; després de les eleccions del febrer de 1936, que van donar el triomf al Front d'Esquerres, i la tornada dels regidors empresonats pels fets de l'octubre de 1934, ara tot semblava que aniria a millor... Les darreres frases tampoc vaticinen el que hauria de passar en pocs dies: "Passada la tempesta surt l'arc de Sant Martí. Ja és hora que aquest símbol de pau i d'harmonia torni a il·luminar el cel de Torroella".
Arxiu Municipal de Torroella de Montgrí. Emporion, 2a època, 12/07/1936, Ateneu Montgrí, núm. 296.
Ban municipal
L'alcalde de Torroella de Montgrí comunica a tota la població que aquest dia arribaran els regidors que havien estat empresonats pels fets de l'octubre de 1934.
Arxiu Municipal de Torroella de Montgrí. Ban, 23/02/1936 (A128.1 Bans - UI 1/0027).
Full volander
Queixes per la situació social i econòmica d'una part de la població.
Arxiu Municipal de Torroella de Montgrí. Full volander, 06/1936 (P114.1 Activitats culturals - UI 1/0331).
Míting de la CNT
Cartell anunciant un míting de la CNT.
Arxiu Municipal de Torroella de Montgrí. Cartell, 06/07/1936 (P114.1 Activitats culturals - UI 1/0331)
Plànol de la façana de les escoles graduades per a nens i nenes. Isidre Bosch. 1935. AMP. Fons Ajuntament de Palafrugell, A2565.
Construint una nova caserna de la Guàrdia Civil
L’11 de juliol
de 1936 el setmanari Baix Empordà publica
la notícia “S’han reemprès les obres per a la construcció de la Caserna de la Guàrdia Civil”. Fins llavors la Guàrdia Civil estava
instal·lada, de lloguer, en una casa del carrer Torres i Jonama, a l’entrada de
la vila. Els fets del 6 d’octubre de 1934 varen ser el detonant per planificar
la construcció d’una caserna on fos possible ubicar un nombre important de
guàrdies i en un lloc més cèntric. L’emplaçament escollit va ser al carrer de
Pi i Margall, cantonada amb el carrer de la Tarongeta, ben a prop de l’Ajuntament i de Can Mario, l’empresa de
suro més gran de Palafrugell. Les obres, interrompudes per manca de diners i
per la guerra, es varen acabar finalment l’any 1941, i amb moltes modificacions
respecte del projecte original.
Programa plànol de la façana de la Casa-cuartel de la Guardia Civil. Isidre Bosch. 1935. AMP. Fons Ajuntament de Palafrugell, A-2570.
http://xacpremsa.cultura.gencat.cat/pandora/#top
http://xacpremsa.cultura.gencat.cat/pandora/#top
Visitant una exposició comarcal d'art
Programa de l'exposició comarcal d'art, Palafrugell, juliol de 1936. AMP, Fons Biblioteca Pública de Palafrugell, P559.
http://xacpremsa.cultura.gencat.cat/pandora/#top
Fent negocis entorn del suro
Aquest és l'últim exemplar que conservem del butlletí, de periodicitat mensual, on trobem l'actualitat de la indústria i el comerç del suro vista pels seus dirigents. Destaquem l'article sobre la inauguració a Palafrugell d'una oficina del Banco Exterior de España l'1 de juliol, i la relació de les "personalidades financieras, autoridades y fuerzas vivas" que hi van assistir.
Industria corchera. Boletín Oficial del Fomento de la Industria y Comercio Corcho-taponero. Palafrugell. Núm. 43. Juliol 1936. Portada, sumari i pàgina interior. Arxiu Municipal de Palafrugell.
http://xacpremsa.cultura.gencat.cat/pandora/#top
Vivint en temps de crisi
L'última pàgina del setmanari Baix Empordà estava reservada als anuncis. Destaquem el contrast entre les ofertes de serveis a possibles clients que es desplacen a Barcelona i l'anunci de Quintonine, un tònic per afegir al vi perquè les dones puguin treballar més en temps de crisi.
Baix Empordà. La Bisbal, 18 de juliol de 1936. Pàgina núm. 4 i detall. Arxiu Municipal de Palafrugell.
http://xacpremsa.cultura.gencat.cat/pandora/#top
Explicant el moment polític amb visions contraposades: Baix Empordà
Aquest és l'últim exemplar que conservem del setmanari d'opinions conservadores. La redacció s'havia traslladat a la Bisbal, l'administració es mantenia a Palafrugell. Destaquem l'editorial, titulat "L'anarquia imperant".
Baix Empordà. La Bisbal 18 de juliol de 1936. Portada i detall (editorial). Arxiu Municipal de Palafrugell.
http://xacpremsa.cultura.gencat.cat/pandora/#top
Explicant el moment polític amb visions contraposades: Ara. Setmanari catalanista d'esquerra
El setmanari Ara sí que continuaria editant-se tot i l'inici de la guerra, i fins i tot esdevindria diari. Destaquem l'editorial, titulat "El Govern serà fort si el poble hi té confiança".
Ara. Setmanari catalanista d'esquerra. Palafrugell, 18 de juliol de 1936. Portada i detall (editorial). Arxiu Municipal de Palafrugell.
http://xacpremsa.cultura.gencat.cat/pandora/#top
Editant una nova col·lecció de postals
L'estanc de la plaça Nova, de la família Rodríguez Joanola, venia postals que encarregava a diversos fotògrafs. Just abans del juliol del 1936 se'n preparava una nova edició. La cedent Paulina Joanola ens va confirmar que aquestes imatges, d'autor desconegut, formen part de les proves d'unes postals que ja no es varen editar.
Plaça Nova, santuari de Sant Sebastià, Calella i Llafranc l'any 1936. Arxiu Municipal de Palafrugell. Fons Estanc Rodríguez Joanola.
Preparant la Festa Major de Palafrugell el juliol de 1936
El programa d'actes preparat per al 19 al 22 de juliol ja no es va poder portar a terme. Esport, música, ball, espectacles i exposicions feien preveure una festa ben completa. Alguns dels actes es feien a la plaça de la República, batejada així des de 1931 (plaça Nova).
Programa de la Festa Major de Palafrugell. 1936. Portada i pàgina interior. Arxiu Municipal de Palafrugell.
http://xacpremsa.cultura.gencat.cat/pandora/#top
Palamós
Testimoni del viatge de Barcelona a Palamós de Maria Vinyeta la nit del 18 de juliol, quan ella tenia 13 anysMaria Vinyeta ens explica la seva experiència la nit del 18 de juliol, durant el seu viatge de Barcelona a Palamós en un autocar que havia de fer el servei de transport de viatgers del tramvia del Baix Empordà. El "Tren Petit" havia d'inaugurar la nova línia amb autocars el diumenge 19 de juliol. Entrevista realitzada el 9 de juliol de 2008 al saló noble de l'Ajuntament de Palamós.
Programa d'entrevistes sobre la República i la Guerra Civil Espanyola a Palamós i Sant Joan. Fons Ajuntament de Palamós. Serveis d'Arxiu Municipal de Palamós.
El sobirà d'Etiòpia fa una estada al Mas Juny, convidat pel pintor Josep M. Sert, dies abans del 18 de juliol de 1936
Notícia sobre la visita del negus d'Abissínia al Mas Juny, de Sant Joan de Palamós, com a convidat del pintor Josep M. Sert. El sobirà d'Abissínia (Etiòpia) hagué d'abandonar el país el mes de maig arran de l'ocupació d'aquest territori per part de les tropes italianes.
L'Autonomista, 15 de juliol de 1936, pàg. 3. Servei de Gestió Documental, Arxius i Publicacions de l'Ajuntament de Girona.
www.girona.cat/sgdap
Imatge del Mas Juny a la primera meitat del s. XX. Servei d'Arxiu Municipal de Palamós.
Imatge de l'emperador d'Etiòpia, Haile Selassie, el 1942. Wikimedia Commons.
L'Ajuntament de Palamós compra tres busts amb la imatge de la República, per a les escoles públiques de la vila, que es paguen el 18 de juliol de 1936
Ordre de pagament de tres busts i tres cartel·les de la República per a les escoles municipals, el 18 de juliol de 1936. Inclou la factura emesa pel Taller d'Escultures, vídua de F. Güell d'Olot, amb data de 8 de juny de 1936.
Manaments de pagament. Fons Ajuntament de Palamós. Servei d'Arxiu Municipal de Palamós.
L'electricitat com a fada de la indústria i servidora de la vida quotidiana..., a les factures de l'enllumenat públic de Sant Joan de Palamós de juliol de 1936
Rebut de l'enllumenat públic de Sant Joan de Palamós, juliol de 1936.
Manaments de pagament. Fons Ajuntament de Sant Joan de Palamós. Servei d'Arxiu Municipal de Palamós.
Ballada de sardanes a Palamós a càrrec de l'Agrupació Sardanista Rosa Roja
Programa de ballada de sardanes organitzada per l'Agrupació Sardanista Rosa Roja a càrrec de la Cobla Palamós, 10 de juliol de 1936.
Museu de la Pesca. Ajuntament de Palamós.
Nova cartellera del Cinema Econòmic o Cinema Conchs a la plaça de la Vila de Palamós
Comunicació d'autorització d'instal·lació d'una cartellera per al cinema Econòmic en un edifici de la plaça de la Vila, 17 de juliol de 1936.
Entrades i sortides, 1936. Fons Ajuntament de Palamós. Servei d'Arxiu Municipal de Palamós.
Imatge de la cartellera del Cinema Econòmic situada a la plaça de la Vila, en primer terme A. Roigé, 1949. Col. Roigé. Família Roigé Aldeguer. Servei d'Arxiu Municipal de Palamós.
Una pel·lícula mexicana d'acció, comèdia i crims al cinema Carme
Programa de cinema del Saló Carme de la pel·lícula Luponini, el terror de Chicago per a l'11 i 12 de juliol de 1936.
Col·lecció de cartells i programes de mà. Servei d'Arxiu Municipal de Palamós.
La festa de fi de curs de l'Escola La Vila
Programa de la vetllada escolar al teatre Carme el juliol de 1936. Els actes es van fer al mateix teatre i al pati de l'escola el 9 de juliol.
Col·lecció de cartells i programes de mà. Servei d'Arxiu Municipal de Palamós.
Imatges dels alumnes de l'Escola La Vila fent gimnàstica rítmica al so de La Bernoisse de Kozelluch. Col·lecció Maria Tarrés. Servei d'Arxiu Municipal de Palamós.
Unes setmanes abans els palamosins celebraven la Festa Major
Programa de la Festa Major de Palamós de 1936.
Col·lecció G. Artigas. Servei d'Arxiu Municipal de Palamós
http://cont01.palamos.cat/documents/188_292277384.pdf
Santa Cristina d'Aro
Es preparava la Festa Major, tot i l'imminent cop d'estat
Un minut abans de la Guerra Civil... O més ben dit, ja el dia 19 de juliol, quan el cop d'estat s'havia fet efectiu i s'estava organitzant la defensa de ciutats com Barcelona o Girona per part de la Generalitat i els comitès obrers, l'Ajuntament de Santa Cristina, ignorant aquesta realitat i oferint un aspecte de normalitat aparent, celebrà sessió ordinària del seu Ple, per tractar els assumptes habituals de cada reunió, és a dir, per donar compte de la correspondència i dels butlletins oficials. També es van debatre els preparatius de la Festa Major, prevista per als dies 24 i 25 del mateix mes de juliol -a cinc dies vista, doncs. Per aquest motiu es va autoritzar Àngel Sala, representant del Centre Popular Recreatiu, a col·locar un tendal per poder servir begudes davant de la societat esmentada i a tallar al trànsit del carrer Francesc Macià, actual Comerç. Cinc dies després, la visió que es tenia sobre el cop d'estat militar havia canviat radicalment i s'havia assumit la gravetat de la situació. Els actes de la Festa Major de 1936 van quedar anul·lats.
Arxiu Municipal de Santa Cristina d'Aro. Fons 001 Ajuntament de Sant Cristina d'Aro, A151_1935-0001, acta de 19 de juliol de 1936.
Encara es construïen infraestructures municipals
El 1936 encara es construïen infraestructures necessàries per a Santa Cristina d'Aro. De fet, s'estava acabant de construir el cementiri municipal conjunt per als veïnats de Santa Cristina, Solius i Bell-lloc, projectat el 1932 -com es pot veure al primer document o caràtula del plànol general. El mes de febrer de 1936, la Cooperativa Obrera de Edificación, de Girona, encara va fer arribar una oferta econòmica de 315,45 pessetes per construir el pou del cementiri -com es veu al segon document. Devien ser ja les últimes obres que calia fer-hi, perquè es va inaugurar el 14 de desembre de 1936, ja en plena Guerra Civil. Durant la guerra, l'obra civil va quedar totalment arraconada i els recursos es van destinar a altres necessitats.
Arxiu Municipal de Santa Cristina d'Aro. Fons 001 Ajuntament de Sant Cristina d'Aro, B171-Mj_1932-0001 Contractació de les obres de construcció del cementiri municipal de Santa Cristina d'Aro, Solius i Bell-lloc.
Arxiu Municipal de Santa Cristina d'Aro. Fons 151 Col·lecció de documents audiovisuals i gràfics solts, 00852 Inauguració del cementiri de Santa Cristina d'Aro amb motiu de la inhumació de Carme Ragolta Ribas, amb la presència de Josep Suñer, alcalde, i Pitu Bertran, paleta de l'Ajuntament, 14-12-1936. Autor: Ed. Foto Grandol. Procedència: Josefina Suñer Geronès.
S'elaborà el cens de propietaris, però alguns fugiren durant la Guerra Civil
L'abril de 1936, l'Ajuntament de Santa Cristina d'Aro portà a terme un cens dels propietaris del terme, responent a la famosa Llei de contractes de conreu que tants maldecaps havia donat al Govern català l'any 1934. Tres mesos després de fer-se el cens, alguns dels propietaris aquí ressenyats havien fugit i deixat abandonades les seves propietats en esclatar el conflicte, com fou el cas dels Cama, de Romanyà. L'Ajuntament no va poder esbrinar on residien i va prendre la decisió d'administrar directament els seus béns. En aquest sentit, es nomenà un comissionat, Miquel Dausà, per tal de fer-se càrrec dels animals, el blat i les patates del mas.
Arxiu Municipal de Santa Cristina d'Aro. Fons 001 Ajuntament de Santa Cristina d'Aro, F112-R_1936-0001 Cens de propietaris.
S'intentava pal·liar la pobresa, desconeixent de quina manera creixeria els següents anys
El 1935, malgrat que la Generalitat havia estat intervinguda, des del Govern català es feien esforços per tal de pal·liar la situació de pobresa que afectava a col·lectius diversos a cada municipi. Per això s'instava els ajuntaments a constituir una comissió de beneficència. Així ho va fer l'Ajuntament de Santa Cristina d'Aro, el mes de setembre. Un any i mig després, la situació d'emergència social havia canviat per complet. Llavors, les necessitats alimentàries i d'allotjament més greus foren les dels refugiats que arribaven a Santa Cristina procedents de les zones properes als fronts de guerra.
Arxiu Municipal de Santa Cristina d'Aro. Fons 001 Ajuntament de Santa Cristina d'Aro, N111_1935-0001 Constitució de la Comissió de Beneficència del municipi de Santa Cristina d'Aro.
La gent encara podia escollir casar-se civilment o per l'Església
Abans de la Guerra Civil, la llibertat religiosa era un fet i tenia conseqüències palpables en la vida de les persones. L'Estat espanyol, amb la Segona República, havia esdevingut laic, però el culte catòlic era exercit amb tota llibertat. D'aquesta manera, les persones podien escollir lliurement, per exemple, si es volien casar segons el ritus catòlic o fer-ho de manera civil. Aquesta segona opció és la que van triar alguns cristinencs els anys trenta. Això es va acabar amb la revolució, l'estiu de 1936, ja que el culte catòlic va ser anul·lat. I tornà a canviar, en sentit contrari, el 1939, quan la victòria del bàndol nacional comportà que els matrimonis només es poguessin fer per l'Església. No hi va tornar a haver matrimonis de fórmula lliure fins al restabliment de la democràcia.
Arxiu Municipal de Santa Cristina d'Aro. Fons 060 Registre Civil de Santa Cristina d'Aro, Expedients de matrimonis civils, 1934-1938.
Sant Feliu de Guíxols
Les eleccions generals de febrer de 1936 a Sant FeliuEl 16 de febrer de 1936 es convocaren eleccions generals a l'Estat espanyol enmig d'un clima de forta polarització política, després del període conegut com a Bienni Negre en què el govern de la República havia estat en mans de la dreta.
Els partits concorregueren a les urnes formant coalició segons la seva adscripció ideològica. A Catalunya, es presentaren dins el Front d'Esquerres o bé en el Front Català d'Ordre. La victòria del Front d'Esquerres fou aclaparadora. A Sant Feliu, l'arquitecte Joan Bordàs dibuixà del natural el desenvolupament dels comicis en un col·legi electoral de la ciutat. Una escena de normalitat democràtica que tardaria quaranta anys a tornar-se a repetir al nostre país.
Arxiu Municipal de Sant Feliu de Guíxols. Fons i autor: Joan Bordàs.
L'últim Carnaval
Retrat de grup dels participants en un concurs de disfresses organitzat el segon dia de Carnaval per la societat Nou Casino La Constància i celebrat al Saló Novetats de la carretera de Girona, el mes de febrer de l'any 1936. El concurs tenia importants premis en metàl·lic i classificava les disfresses en tres categories: individuals, parelles i grups. La participació estava restringida als membres de la societat i, segons el setmanari Costa Brava,a "aquelles senyoretes que gaudeixen de permís especial per assistir a les festes que celebra la societat" (sic).
Arxiu Municipal de Sant Feliu de Guíxols. Fons Leonor Payró Mas. Autor: Fèlix Romaní Carol.
El partit federalista feia campanya entre els joves
El 4 d'abril de 1936 va sortir el primer número del setmanari d'esquerra Proa, el qual, segons Lluís Esteva Cruañas, fou una publicació promoguda pel partit federalista de Josep Irla per guanyar adeptes entre la gent jove i informar-los de què passava. La impressió es feia al carrer Goula, a l'antiga impremta Comas, i tan sols se'n van publicar 13 números, el darrer dels quals sortí el 27 de juny de 1936. El responsable dels editorials era Francesc Irla i al del número 1, "Veles al vent", es pot llegir la declaració dels principis que regien el periòdic i que essencialment consistien en la defensa de la democràcia, el lliurepensament, la raó, la cultura i el progrés.
Arxiu Municipal de Sant Feliu de Guíxols. Hemeroteca.
La modernitat de la Dazzling Jazz
Cartell publicitari de l'orquestrina Dazzling Jazz encarregat el mes de maig de l'any 1936 al fotògraf guixolenc Josep Manetes. L'orquestrina actuà per primera vegada amb motiu de la inauguració del casal Llevantí l'any 1932. Aquest casal era una societat recreativa guixolenca que ocupà l'edifici que fins aleshores era la seu social del casino El Guixolense. L'orquestrina actuà bàsicament en festes i revetlles de Sant Feliu, tot i que també ho va fer a Palamós, Olot, o Santa Coloma de Farners.
Arxiu Municipal de Sant Feliu de Guíxols. Fons Enric Figueras Ribas. Autor desconegut.
Una convocatòria que no s'arribà a tancar
El 1936 l'Estudi de la Masia Catalana va fer pública la darrera convocatòria de concursos per promoure la recerca en tot allò que era i representava la masia catalana segons l'ideari noucentista. L'Estudi de la Masia Catalana (1925-1936) fou creat per mitjà de la Fundació Concepció Rabell en col·laboració amb el Centre Excursionista de Catalunya. Aquesta fundació fou instituïda pel guixolenc Rafael Patxot i Jubert, per donar compliment al testament atorgat per la seva cunyada. A través d'aquesta institució, Patxot va promoure també l'Obra del Cançoner Popular de Catalunya (1921-1938), conjuntament amb l'Orfeó Català, i la realització d'estudis nefològics per part del Servei Meteorològic de Catalunya. En aquest díptic de la darrera convocatòria de concursos de l'Estudi de la Masia Catalana es pot constatar que el termini de presentació de treballs al concurs de reculls finalitzava el 15 de setembre i el del concurs de treballs d'investigació, el 15 de març de 1937.
Arxiu Municipal de Sant Feliu de Guíxols. Fons Jordi Verrié.
El govern municipal guixolenc
El 15 de juliol de 1936 hi hagué sessió del Ple de l'Ajuntament de Sant Feliu de Guíxols. Els regidors hi despatxaren afers de caire administratiu, entre els quals concedir autorització al Nou Casino La Constància per a la instal·lació d'un envelat als jardins municipals durant la Festa Major que havia de tenir lloc a principis d'agost. La gestió municipal i la vida quotidiana intentaven mantenir el seu ritme, malgrat la tensió que es vivia a l'Estat i que culminaria tres dies més tard amb l'aixecament militar del 18 de juliol.
Arxiu Municipal de Sant Feliu de Guíxols. Fons Ajuntament. Llibre d'actes del Ple, 1935-1938.
El darrer testimoni de la premsa guixolenca de preguerra
El 18 de juliol de 1936 aparegué el corresponent número del Costa Brava, setmanari d'informació local i comarcal de Sant Feliu de Guíxols. Malgrat la crida que es feia des de l'editorial per aturar la violència desfermada a l'Estat en els darrers temps, aquell mateix dia es produïa el cop d'estat militar que desencadenaria una cruenta guerra de tres anys. Aquest seria, a més, el darrer exemplar de premsa local publicat a Sant Feliu durant la República. Caldria esperar fins al 1940 per tornar a llegir premsa escrita i impresa a Sant Feliu.
Arxiu Municipal de Sant Feliu de Guíxols. Hemeroteca.
La vida a la rereguarda
Primera pàgina del diari personal del guixolenc Lluís Llor, home de negocis i agent immobiliari. El diari comença el 19 de juliol del 1936 i promet relatar la història del que ell anomenà la revolución antifascista. Al llarg dels anys de guerra, viscuts a Sant Feliu de Guíxols, el diari de Lluís Llor ens presentarà un relat, pràcticament diari, de la vida quotidiana d'una ciutat de la rereguarda republicana marcada per la fam, les proclames polítiques i la por als bombardejos de l'aviació i les forces navals dels sollevats.
Arxiu Municipal de Sant Feliu de Guíxols. Fons i autor Lluís Llor Sàbat.
Els primers moviments: les confiscacions
L'inici de la guerra va significar l'aparició de comitès obrers que configuraren una nova estructura econòmica a les ciutats d'acord amb els postulats d'una societat autogestionària. Una de les primeres mesures preses en aquest sentit va ser la confiscació de serveis bàsics com els subministraments i el transport. El 23 de juliol de 1936 es va procedir a la confiscació de tot el material i altres efectes de la companyia del tren. D'aquest fet s'aixeca una acta amb el seu corresponent inventari. L'explotació del tren va quedar en mans d'un "consell obrer" amb Emili Fontanella com a president.
Arxiu Municipal de Sant Feliu de Guíxols. Fons de la Companyia del ferrocarril de Sant Feliu a Girona. Acta de confirscació de material del tren.
Els comitès locals i la lluita antifeixista
El 10 d'agost de 1936 un ban del Comitè Antifeixista feia públic l'acord del Sindicat d'Espectacles Públics de confiscar tots els locals d'espectacles per col·lectivitzar-los i destinar el 50 % dels beneficis a les víctimes del feixisme. Arran del cop d'estat del 18 de juliol, a Catalunya, els militants dels partits polítics del Front Popular i els membres de sindicats com la CNT-FAI o la UGT es van organitzar per defensar la legalitat del govern republicà. Van prendre les armes i es van constituir en comitès locals antifeixistes que, ben aviat es van apoderar del control polític i social dels municipis, passant per damunt dels ajuntaments. En la seva majoria, van iniciar una autèntica revolució, amb apropiacions i col·lectivitzacions, que va durar fins al maig de 1937.
Arxiu Municipal de Sant Feliu de Guíxols. Fons de l'Ajuntament de Sant Feliu de Guíxols.
Torroella de Montgrí
"El camí de la normalitat"
Editorial de Josep Castells (primera i segona pàgines) de la revista quinzenal Emporion, publicat el 12 de juliol, una setmana abans de l'inici de la guerra. Sembla un contrasentit el títol, "El camí de la normalitat"; després de les eleccions del febrer de 1936, que van donar el triomf al Front d'Esquerres, i la tornada dels regidors empresonats pels fets de l'octubre de 1934, ara tot semblava que aniria a millor... Les darreres frases tampoc vaticinen el que hauria de passar en pocs dies: "Passada la tempesta surt l'arc de Sant Martí. Ja és hora que aquest símbol de pau i d'harmonia torni a il·luminar el cel de Torroella".
Arxiu Municipal de Torroella de Montgrí. Emporion, 2a època, 12/07/1936, Ateneu Montgrí, núm. 296.
L'alcalde de Torroella de Montgrí comunica a tota la població que aquest dia arribaran els regidors que havien estat empresonats pels fets de l'octubre de 1934.
Arxiu Municipal de Torroella de Montgrí. Ban, 23/02/1936 (A128.1 Bans - UI 1/0027).
Full volander
Queixes per la situació social i econòmica d'una part de la població.
Arxiu Municipal de Torroella de Montgrí. Full volander, 06/1936 (P114.1 Activitats culturals - UI 1/0331).
Míting de la CNT
Cartell anunciant un míting de la CNT.
Arxiu Municipal de Torroella de Montgrí. Cartell, 06/07/1936 (P114.1 Activitats culturals - UI 1/0331)
Benvolguts: enhorabona per l'article tan ben documentat.
ResponEliminaTinc un document que m'agradaria fer-vos arribar, per si creieu oportú afegir-lo. Si us interessa, em podeu escriure: jlm_54@hotmail.com
Atentament,
Josep Loredo