1714

Obrim aquest blog amb una activitat que s'emmarca en el paper més cultural dels arxius per fer una aportació a les commemoracions del Tricentenari. La nostra intenció és mostrar alguns dels documents que es guarden als arxius del Baix Empordà sobre la Guerra de Successió, la desfeta de 1714 i les conseqüències posteriors al nostre país. I si bé la resistència de Barcelona i la caiguda de la ciutat marquen el final d'un període bèl·lic que es visqué intensament a l'Empordà, també constitueixen l'inici d'un període de repressió que s'estengué a tot el territori català.


La guerra vista per Francesc Anglada, pagès de Fonteta

Primerament tinch de fer memòria
dels treballs tants grans que sofrim hi
petim. Dits treb[a]lls comensaren lo 1711,
que los gabaix guinyan Gerona hi
sant Nersís tregué moscas dit any 1711,
lo dia del sant
Y Gerona s'arrendí pesat Nedal.
Y quany[a]t Gerona posaren un
empòsit que an deya[n] la estensilla,
que aquesta cas[a] se'n feya 9 II. s. cade
mes, hi dorà fins lo 1714.
Hi lo 1714 s'arrendí Barselona cap a la
rerehera. Hi arrendit Berselona, que lo
guanyaren los francesos y castellans que era,
Berselona y Gerona era de l'emperador que abia
alemanyas. Guanyat Berselona feren
una demanda a la terre, que esta ca[sa] Anglada
se'n féu la ra[y]lla de 100 II. s., y aprés
posaren un enpòsit que de 15 en 15 dias
esta casa se'n feya dos doblas
Cade senmana una dobla, que cada dobla
era 5 II. 2s.. Cade mes sumabe 22 II. 8s.
dite non feam cade mes. Y axò dorà 14
mesos. Pesats dits 14 mes[os] sesà dit
pega[ment] hi formaren lo 1716 catastro
en Barselona, que béns y personas tot
s'ag[u]é de donecsià tota la terra...

SOLER i SIMON, Santi (estudi i transcripció). Memòries d'una família pagesa: els Anglada de Fonteta (segles XVII - XVIII).  
La Bisbal d'Empordà: Ajuntament de la Bisbal, 1994. Pàg. 80 


El conflicte any a any

1702
La Gran Aliança de la Haia, formada per Anglaterra, Holanda i l'imperi austríac, declara la guerra a Felip V i a França. Més tard s'hi adhereixen Portugal i Savoia.

1705
Se signa el Pacte de Gènova (20 de juny) entre els representants de Catalunya i els de la Gran Aliança.
Girona capitula davant les tropes austriacistes. Els filipistes es refugien a Roses.
Seguint l'exemple de Girona, tot l'Empordà es passa a l'arxiduc Carles proclamat rei amb el nom de Carles III d'Aragó.
Entrada de l'arxiduc Carles a Barcelona on queda establerta la seva cort.
S'obre la Cort General a Barcelona que acabarà el mes de març de l'any següent. 

1706
Lexèrcit francès amb el marquès de Leval entra a l'Empordà el mes de març amb la intenció d'arribar a Barcelona.
Els austriacistes, amb miquelets i sometents, es fan forts a Pont Major i no deixen passar els francesos per Girona.
L'exèrcit francès fa camí a Barcelona passant per Torroella, Verges, Pals i assetgen Palamós. Continuen per la Vall d'Aro i, per Hostalric, arriben a Barcelona.
El 3 d'abril s'inicia el setge a Barcelona que durarà fins al 12 de juny amb la retirada dels francesos que tornen a passar per l'Empordà.
Per Vidreres i Llagostera, arriben a l'Empordà per la Vall d'Aro. Felip V, duc d'Anjou, passa la nit a Palau [Palau-sator?] i creua el Ter el 19 de maig prop de Torroella. 

1707-1708
Les tropes borbòniques avancen i ocupen Lleida i Tortosa.

1710
El mes de gener té lloc una cacera organitzada per a Carles III que s'estava a Llagostera.
Segona entrada a Madrid de Carles III. Com en el primer intent de 1706, la seva estada fou molt curta.

1711
El 24 de gener la ciutat de Girona capitula davant l'exèrcit de les dues corones, comandades pel duc de Noailles.
L'Empordà també cau en mans dels francesos.
El 27 de setembre, Carles III marxa a Alemanya, després de la mort de l'emperador Josep I, el seu germà. A Barcelona es queda la seva dona, la reina Elisabet Cristina de Brunsvic-Wolfenbüttel com a lloctinent i capità general de Catalunya.
El 22 de desembre Carles III serà proclamat emperador amb el nom de Carles VI.

1712
El mes d'abril, hi ha un nou setge a la ciutat de Girona, aquest cop per part dels austriacistes. Fiennes, que intentà socórrer els filipistes de la ciutat, s'ha de retirar a Roses i al Rosselló.
El mes de juliol, Felip V renuncia als drets de la corona francesa, fet que provoca l'acabament de les hostilitats entre França i Anglaterra.
El mes de setembre, les tropes angleses abandonen el Principat.
El mes de desembre, l'exèrcit de les dues corones, amb el duc de Berwick, entra per la frontera i arriba a Verges el 2 de gener de 1713. 

1713
El mes de març la reina Elisabet Cristina abandona Barcelona.
El mes d'abril se signa el Tractat d'Utrecht que posa fi a les hostilitats a Europa amb la renúncia de Carles III a la corona espanyola i de Felip V a la corona francesa. No es respecta el Pacte de Gènova.
El mes de juny la Junta General de Braços decideix la resistència contra els borbònics.
El mes d'agost, les últimes tropes aliades abandonen el Principat. Barcelona resisteix l'ofensiva dels exèrcits de Felip V que havien arribat a les seves portes a finals de juliol.

1714
El mes de març s'inicia el bombardeig sistemàtic de la ciutat de Barcelona.
11 de setembre. La ciutat de Barcelona no pot resistir l'assalt final de les tropes de Felip V.
Se suprimeixen les constitucions i llibertats catalanes i comença la repressió contra els catalans.

1716
El promulga el Decret de Nova Planta.
S'implanta el cadastre.

 
Per a més referències consulteu la cronologia de l'exposició en línia Catalunya i la Guerra de Successió (1702-1715) al web del Museu d'Història de Catalunya. 

Per elaborar aquest apartat s'han consultat entre d'altres:
Catalunya i la Guerra de Successió (1702-1715). Exposició en línia. Museu d'Història de Catalunya, Comissariat del Tricentenari, s.d. <http://1714.mhcat.cat/cronologia.html> [Consulta: 16 de maig de 2014]

PELLA i FORGAS, José. Historia del Ampurdán. Olot: Aubert impressor, 1980 (segona edició facsímil) 



1. Abans de 1714. Les constitucions i els drets perduts 


Volum primer de l'edició a Barcelona, l'any 1588, de les constitucions i drets de Catalunya tal com s'acordaren en les Corts de Montsó l'any 1585. El Decret de Nova Planta posaria fi a les constitucions i drets pactats entre les corts de la Corona d'Aragó i els monarques. Arxiu Municipal de Palafrugell.





2. I va arribar l'arxiduc... Pobles i viles de la comarca amb Carles III

 

Rebut de l'any 1705 pel pagament d'11 lliures i 8 sous, al patró Jacinto Catheura, pel viatge realitzat amb el seu llagut per a portar els regidors de la vila de Sant Feliu de Guíxols fins a Barcelona per a jurar obediència al rei Carles III d'Aragó. Arxiu Municipal de Sant Feliu de Guíxols. Fons de l'Ajuntament. Comptabilitat.


Representació de la façana marítima de Barcelona dibuixada als últims fulls del llibre d'actes del Consell Municipal de Sant Feliu de Guíxols, l'any 1705. El mes d'octubre d'aquell mateix any els representants de la vila s'havien desplaçat a Barcelona per jurar obediència al rei Carles III. Arxiu Municipal de Sant Feliu de Guíxols. Fons de l'Ajuntament. Manual de negocis comuns de la Universitat, 1701-1712. 


Carta reial del 13 de novembre de 1705 per la qual es convoca a corts a Joan de Ciurana i Ros. Arxiu Comarcal del Baix Empordà. Fons Patrimonial dels Ciurana. Mèrits i títols de la casa Ciurana.



Acta de la Universitat del 14 de gener de 1710. Acord de fer anar dos representants municipals a Girona a donar la benvinguda al "Rey Nostre Senyor Carlos tercer". Arxiu Municipal de Torroella de Montgrí. Fons de l'Ajuntament. Llibre de conclusions, 1706-1741.


Comunicació del rei [Carles] als jurats i consell de la Bisbal [d'Empordà] del 22 d'abril de 1712. Es dirigeix a la població per donar-li les gràcies per haver demostrat ser tant patriòtics i per haver-lo ajudat i protegit, per aquest motiu, els concedeix títol de "Villa Real y Honrada". Arxiu Comarcal del Baix Empordà. Fons de l'Ajuntament de la Bisbal. Correspondència.




Acta de la Universitat del 3 d'agost de 1712. S'acorda enviar un representant a Barcelona a entrevistar-se amb l'emperadriu per intentar "aliviar" les demandes que se'ls fan. Arxiu Municipal de Torroella de Montgrí. Fons de l'Ajuntament. Llibre de conclusions, 1706-1741.


Pagament de l'1 de novembre de 1712 a Damià Savalls i Joan Barceló per anar a la vora del Ter per observar els moviments de l'armada de França. Servei d'Arxiu Municipal de Palamós. Fons de l'Ajuntament de Palamós. Rebudes.

 

3. Vénen els filipistes! Soldats al front

 

Notícia de la presència de soldats palamosins lluitant a la frontera francesa reflectida en l'acord de 10 de novembre de 1705 del Consell Estret de la Vila en el qual Francisco Despujol i de Mascort, superintendent de sa majestat a l'Empordà, ofereix a la Universitat de Palamós relaxar algunes despeses relatives a la manutenció dels soldats palamosins que havien anat a Figueres. Servei d'Arxiu Municipal de Palamós. Fons de l'Ajuntament de Palamós. Llibre de Conclusions del Consell, 1580-1731.


Comunicació del 16 de gener de 1706 del governador de Girona i les seves fronteres demanant socórrer Figueres amb cavalls i armes. Arxiu Comarcal del Baix Empordà. Fons de l'Ajuntament de la Bisbal. Agrupacions temàtiques. Guerra de Successió.


El 19 de juliol de 1708, Nicolau Descalpes, comissari reial del Consell de sa Majestat, notifica l'ordre del noble Don León, comte d'Uhlfeld i capità general de l'exèrcit Carles III. Es mana que els batlles i jurats cridin a sometent general per anar amb armes, municions i provisions al castell de Calabuig. L'ordre s'ha de passar a Peratallada, Castell d'Empordà, Vulpellac, la Bisbal, Cruïlles, Sant Cebrià de Lledó, Santa Pellaia i Montnegre. Arxiu Comarcal del Baix Empordà. Fons de l'Ajuntament de la Bisbal. Agrupacions temàtiques. Guerra de Successió.

  

4. Els allotjaments de les tropes, una càrrega pels municipis

 

Acta de la Universitat del 18 de febrer de 1709. Conveniència d'allotjar les tropes de soldats palatins a la població. Arxiu Municipal de Torroella de Montgrí. Fons de l'Ajuntament. Llibre de les conclusions, 1706-1741.


Acta de la Universitat del 22 de maig de 1711. La Universitat s'ha de reunir a l'església del convent dels Agustins perquè la Casa de la Vila està ocupada per "la Guarnició francesa". Arxiu Municipal de Torroella de Montgrí. Fons de l'Ajuntament. Llibre de conclusions, 1706-1741.


5. L'obligació dels municipis de donar suport a les tropes

 

Assentament comptable de 1708 que deixa clar que els soldats que hi havia a la Vall d'Aro aquella època representaven una càrrega econòmica per a la Universitat. Arxiu Històric de Girona (AHG). Fons de la Notaria de la Vall d'Aro. Llibre de comptes de la Universitat de la Vall i parròquies d'Aro, 1704-1824. Va 251.


Carta del 7 de gener de 1711 del duc de Noailles als jurats de Palafrugell, Mont-ras, Llofriu, Torrent i Torrentí, reclamant el dret de bagatge des de Girona. Calia enviar tot tipus de carros, carretes i cavalcadures -sense excepcions- a Empúries, on l'exèrcit borbònic se'n quedaria una tercera part. S'avisa que per cada carro, carreta o cavalcadura no enviada s'hauran de pagar cent lliures, a més de la pena corresponent per desobediència. Arxiu Municipal de Palafrugell. Fons de l'Ajuntament. Correspondència.


6. Els exèrcits reclamen treballs i tot tipus de subministraments: palla, gra, farina... i fins i tot soles de sabates!

Comunicació del 23 de gener de 171 als cònsols i Universitat de la Bisbal ordenant que enviïn 25 homes per treballar en la reparació d'unes esquerdes a la ciutat de Girona. Arxiu Comarcal del Baix Empordà. Fons de l'Ajuntament de la Bisbal. Correspondència.


Carta del 13 de setembre de 1711 de Francisco Torras i Cadell, comandant del castell de Foixà als jurats de Palafrugell i altres pobles de la comarca. Demana que es portin a Verges les quantitats de palla que s'indiquen "sots pena de passar per tots los rigors de la Guerra". Al revers s'anoten les dates en què es rep l'ordre a cada poble: la Pera, Púbol, Monells, Cruïlles, Corçà, Castell d'Empordà, Vulpellac, Torrent, Torrentí, Pals i Palafrugell. Arxiu Municipal de Palafrugell. Fons de l'Ajuntament. Correspondència.

 

Carta del 12 de gener de 1712 del marquès de Brancas als jurats de la Bisbal manant que s'encarreguin de 6 quintars de sola, entregats per Joan Roura Blanquero, destinats a la manufactura de sabates per a les tropes del rei. Arxiu Comarcal del Baix Empordà. fons de l'Ajuntament de la Bisbal. Correspondència.


7. Les despeses dels pobles, el malson de les guerres modernes


Acta del 18 d'agost de 1706. El pas de dues vegades de l'exèrcit francès, en l'espai de set setmanes, per la Vall d'Aro, ha representat pèrdua de collites, cremes i saquejos, sobretot de la parròquia de Santa Cristina d'Aro, de la parròquia de Castell d'Aro i de la parròquia de Fenals d'Aro. La Universitat de la Vall d'Aro es declara "impossibilitada" per afrontar les despeses que li està representant la guerra, i demana als ciutadans que col·laborin aportant diners a la Universitat.  Arxiu Històric de Girona (AHG). Fons de la Notaria de la Vall d'Aro. Llibre de la Universitat de la Vall i parròquies d'Aro, 1695-1714. Va 163





Acta del 6 de març de 1713 on s'exposa el greuge econòmic que suposa per la Universitat de la Vall d'Aro l'haver de mantenir dos exèrcits enfrontats i es fa menció del "quinsè" o "l'estancilla". Costós tribut molt comentat a totes les actes a partir de 1711, destinat a mantenir la tropa que ara ocuparia el país. Arxiu Històric de Girona (AHG). Fons de la Notaria de la Vall d'Aro. Llibre d'actes de la Universitat de la Vall i parròquies d'Aro, 1695-1714. Va 163



 
  
Llista de les despeses generades durant l'estada a Sant Feliu de Guíxols, durant els mesos de juliol i agost de 1713, per les tropes borbòniques del Regiment de Bassigny. S'hi esmenta, entre altres, l'enviament d'un llagut amb vuit tripulants amb notícies per al Duc de Pòpuli, que assetjava Barcelona; el llagut va ser apressat per una embarcació armada dels assetjats i la tripulació empresonada a la Ciutat Comtal. Arxiu Municipal de Sant Feliu de Guíxols. Fons de l'Ajuntament. Manual dels negocis comuns de la Universitat, 1713.







8.Els francesos ocupen viles i llocs... i el poble està cridat a celebrar-ho


Gregori Matas Pujol [ministre de Justícia i de Política], en nom del rei [Felip V], envia el 22 de desembre de 1710 la notícia de la victòria filipista a Brihuega i mana que es facin les celebracions de la forma que s'acostuma a les viles i llocs indicats al marge: Parlavà, Vullpellac, Peratallada, Pals, Begur, Palafrugell, Torrent, Sant Sadurní, Cruïlles, Monells, Corçà, Casavells, [Castell d'] Empordà i la Bisbal d'Empordà. Arxiu Comarcal del Baix Empordà. Fons de l'Ajuntament de la Bisbal. Correspondència.


9. Les ordres dels vencedors: la vigilància de la costa


Ordre del 12 de gener de 1714 sobre punts de vigilància. s'ordena als jurats i universitats de les viles de Palafrugell, Begur, la Meda, l'Escala i Roses que tinguin guardes en els punts acostumats de la costa per, davant de l'observació de qualsevol vela, avisar Palamós i a la resta de municipis. Arxiu Municipal de Begur. Fons de l'Ajuntament. Correspondència.



10. Acabada la guerra, continuen les obligacions de subministrament


Nota del mes de desembre de 1714 de Francisco Demeto, sergent major dels dragons de Grimau, als regidors de Sant Feliu amb l'obligació d'embargar totes les embarcacions presents a la platja de la vila i posar-les a la seva disposició per a complir les ordres de l'intendent de Catalunya. Arxiu Municipal de Sant Feliu de Guíxols. Fons de l'Ajuntament. Comptabilitat.


Acta de la Universitat de 9 de desembre de 1714. Ordre de José Patiño de proveir de llits les tropes de Girona i recordant facilitar el "donatiu" que Felip V havia "demanat" a Catalunya. Arxiu Històric de Girona. Fons de la notaria de la Vall d'Aro. Llibre de la Universitat de la vall i parròquies d'Aro, 1695-1714. Va 163


 

11. La repressió econòmica


Acta de la Universitat del 8 de desembre de 1714. S'acorda empenyorar l'heretat de la Torre Ponsa per fer front al pagament de 8.000 lliures que se li han imposat de multa per haver estat al costat del pretendent Carles. Arxiu Municipal de Torroella de Montgrí. fons de l'Ajuntament. Llibre de conclusions, 1706-1741.



12. Un nou model d'estat: el Decret de Nova Planta


El Decret de Nova Planta del 1716, posa fi a les constitucions i drets pactats entre les corts de la Corona d'Aragó i els monarques. Arxiu Municipal de Begur. Fons de la Cúria del Castell de Begur. Processos.



13. El naixement d'una nova fiscalitat


Relació del valor dels béns de propietaris de Begur feta el mes de març de 1714, precedent de les noves imposicions fiscals. Arxiu Municipal de Begur. Fons de l'Ajuntament. Hisenda. Impostos municipals i estatals. 













Un dels primers efectes de la nova fiscalitat borbònica va ser la imposició del cadastre als municipis. Cadastre de Sant Joan de Palamós i Vall-llobrega de 1716, còpia de 1815. Servei d'Arxiu de Palamós. Fons de l'Ajuntament de Sant Joan de Palamós. Cadastre.


El cadastre fou una de les mesures de centralització jurídica i fiscal. Aquesta nova contribució gravava els béns immobles i l'activitat professional. Va ser obra de José Patiño. Aquest volum correspon als béns immobles de Calonge comptabilitza uns 400 propietaris i descriu 1241 finques, 251 cases, 7 magatzems o botigues de mar i 6 molins fariners. Arxiu Municipal de Calonge. Fons de l'Ajuntament. Cadastre de Patiño, 1734.


La sèrie documental del Cadastre neix el 1714 impulsada per José Patiño Rosales, nomenat per Felip Vè Superintendent de les rendes de Catalunya, el 1713. Per aquest motiu el cadastre de Catalunya es coneix com a "Cadastre de Patiño". La sèrie es perllonga fins el 1845, data en què la fiscalitat pública serà novament reformada. Gravat i signatura de José Patiño extret de SANPERE Y MIQUEL, Salvador: Fin de la Nación Catalana (1905). Fons Biblioteca del Casino El Puerto. Museu de la Pesca / Servei d'Arxiu Municipal de Palamós.


Primera i darreres pàgines de la relació de terres i altres finques que conformen el cadastre de 1731 a Castell d'Aro. Els nuclis rurals que formen la Vall d'Aro van formar una unió d'ençà de l'edat mitjana, com a feus del monestir de Sant Feliu de Guíxols i del Capítol de la Catedral de Girona que eren. El primer document oficial que constata aquesta unió, aquesta "universitat" de la Vall d'Aro, és del 1374. Aquest cadastre és una mostra més de que cada nucli de la vall o parròquia, en qualsevol cas, funcionava com un govern local independent, encara que fos oficiosament. I que cada nucli va elaborar el seu registre fiscal de propietaris. Arxiu Municipal de Castell-Platja d'Aro.






Primera pàgina de la relació de terres i altres finques que conformen el cadastre de 1731 a Santa Cristina d'Aro. Aquest registre administratiu dependent de l'Estat en el qual es descriuen els béns immobles rústics, urbans i de característiques especials, va ser la base del nou sistema fiscal establert després de l'ocupació de Catalunya pel ministre de Felip Vè i superintendent de Catalunya, José Patiño. Aquesta font documental que trobem als actuals municipis de Santa Cristina d'Aro i a Castell-Platja d'Aro, s'ha de veure com dues parts d'un tot, atès que oficialment en aquella època eren nuclis d'una mateixa Universitat. Arxiu Municipal de Santa Cristina d'Aro.



 

 







Cap comentari:

Publica un comentari